Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La llengua d''Art' no és eixarreïda
Notícies / Teatre i Arts Escèniques

La llengua d''Art' no és eixarreïda

Jordi Galceran
©Scott Chasserot Jordi Galceran

Sovint, surto del teatre amb neguit. I què?, diran, t'has d'empassar cada cosa... Doncs passa que surto neguitejat perquè l'obra m'ha agradat, però la llengua que he sentit és d'una qualitat tan escassa que fa feredat. Mai no passa, esclar, quan el traductor és Joan Sellent, de qui vaig incorporar, per exemple, la paraula 'pixacolònies' després del 'Bona gent' de David Lindsay-Abaire al Goya. Al mateix teatre, ahir diumenge, no només m'ho vaig passar pipa amb 'Art' (una comèdia estripada), sinó que vaig sortir-ne admirat, perquè és possible sentir en un teatre popular un català exquisit, correcte, com el que fan servir Sergi, Marc i Ivan, els protagonistes de la peça de Yasmina Reza. Jordi Galceran n'és el responsable. I estic segur que el públic que omple el teatre cada nit se'n va a casa amb ganes de parlar millor.

Els tres personatges de la peça, no ho hem d'oblidar, són gent instruïda, sobretot en Sergi (Lluís Villanueva) i en Marc (Francesc Orella). L'Ivan (Pere Arquillué) està una mica per sota d'ells, però tampoc no és un home sense estudis. Això vol dir que parlen amb propietat. I la meravella que fa Galceran és que aconsegueix, fins i tot, subratllat el to còmic de la peça amb el llenguatge, cosa que ja fa Reza en l'obra original, escrita en francès. El més impressionant és l'ús de l'adjectiu 'eixarreïda', que Sergi utilitza per referir-se a la dona del Marc. El DIEC ens diu que és una paraula que qualifica el substantiu de "ressec, d'una gran eixutesa". Galceran no podria ser més precís! I més tenint en compte que estem en el clímax de la funció i que sentim 'eixarreït' i derivats fins a quatre vegades! No ens cal un apuntador que ens expliqui què vol dir. Ho entenem perfectament gràcies al context.

Galceran no es queda aquí. Sentim 'malfiança', 'corsecar'. I 'bestieses', en lloc de 'tonteries'. Sentim les expressions 'sanedrí dels grans amants de l’art' i 'ha rigut de grat', 'posar una sordina a la teva manca de caràcter i 'trobo inadmissible aquesta catxassa'. I aquí ens aturem per posar-nos de genolls. 'Catxassa' no surt al DIEC, però trobo buscant a Google que vol dir 'posat fleuma'. No calia buscar-ho. La manera com en Sergi ho diu, basta.

Al carrer, la gent parla així com és. I és normal que, quan s'estan acarnissant amb ell, l'Ivan exclami un 'Àngela, maria'. Perquè és un paio més bàsic. O que en Marc, una mica ranci, reaccionari, digui: "Has dit “moderníssim”, com si modern fos el non plus ultra dels elogis". En Marc parla així, amb expressions antigues. En Sergi, en canvi, modern, intel·lectual, les deixa anar amb el diccionari a la mà. Brutal.

El problema és quan els personatges que veiem en escena no sabem si són rics, pobres, de dretes, d'esquerres, nou-rics. I això no és només feina dels traductors, sinó dels directors d'escena, que moltes vegades ratllen paraules que els semblen 'massa elevades' i les substitueixen per altres que pensen que són 'més populars'. Doncs, no. No cal. La gent no és beneita.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments