[title]
La gran família Salmerón
Aquells qui, afortunadament, tenim o hem tingut una mare extraordinària, fora del normal, mítica, forta, amb empenta, dura i tendra alhora, no podem simpatitzar més amb 'Muchos hijos, un mono y un castillo', el documental que ha realitzat l'actor Gustavo Salmerón al voltant de la personalitat de la seva mare: la senyora Julita, un terratrèmol, una força de la natura que, amb la col·laboració del seu pacífic, pacient i obedient marit, va poder tirar endavant una família de sis fills. La pel·lícula de Salmerón arribarà d'aquí a unes setmanes a les sales, després del seu exitós pas pel Festival de Sant Sebastià, on va arrencar riallades i aplaudiments. S'ho mereixia.
La versió 'happy' del desencantament de Chávarri
Com descriure 'Muchos hijos, un mono y un castillo'? D'entrada se m'acut que és una versió lluminosa d'un altre documental famós: 'El desencanto', de Jaime Chávarri, que ens parlava de la més aviat sinistra família Panero. Perquè Julita també va ser sacsejada i modelada pel franquisme, com Felicidad Blanc i els seus cadells. I se'n va sortir. O això sembla, perquè el cert és que, vaja, no et queda gaire clar quina ideologia política gasta la bona dona. Potser perquè ella pica d'aquí i d'allà, i, al final, la dreta i l'esquerra es donen la mà en el cap i en l'esbojarrada manera d'entendre el món de Julita.
I jo com vull ser enterrada?
D'escenes i de moments per posar-se dempeus i aplaudir sorollosament n'hi ha uns quants. Evitarem els spoilers, però jo recomano tot allò relacionat amb la mudança del castell, amb l'alimentació i amb la mort. En com vol morir Julita: enterrada, enterrada però sense taüt, incinerada... Déu meu, allà hi suques, com a mínim, tota una barra de mig de pa.
Ser fill és la més gran de les sorts
El film de Salmerón, que és la crònica de l'auge i la davallada econòmica d'un clan molt unit (un dels grans orgulls de Julita és veure com, malgrat tot, té els fills junts, ajudant-la a buidar el seu castell, atapëit de meravelles i rampoines), és sobretot, i aquí torno a l'inici de la columna, un bell homenatge a aquelles dones valentes, infatigables, protectores, sàvies, amoroses, enginyoses, exemplars, irrepetibles i genials a qui anomenem mares.
