Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La 'michelada' està de moda!
Notícies / Ciutat

La 'michelada' està de moda!

Tlaxcal

Ara o mai. És el moment de descobrir la 'michelada' abans que un blog hipster la posi de moda i se’n vagi tot en orris. Fa poc que vaig descobrir aquesta poció mexicana. La primera vegada que la vaig tastar no vaig entendre res del que passava: la tempesta de gustos i sensacions d’aquell artefacte infernal deixava el Bloody Mary en un simple xarrup d’aigua del Carme.

Les 'micheladas' són un univers imprevisible, no hi una combinació canònica, és la beguda del poble i cadascú a casa seva la fabrica a la seva manera. No obstant això, la recepta universal consistiria a mesclar cervesa gelada, suc Maggi, salsa perrins, suc de llima, sal i, si en teniu, 'clamato' o suc de tomàquet. Per cert, resulta absolutament necessari ruixar el got amb pols 'tajín'. És impossible que aquesta bomba no us foti un bon hostiot de frescor i vigor: flamarades!

Pel meu gust, en aquests restaurants es fan les millors de Barcelona.

1-Tlaxcal (Comerç, 27)

Possiblement la millor de Barcelona. Aquí fan una 'michelada' amb cos, espessa com el petroli, carregada de salsa i picant. Jo sempre la demano amb cervesa Modelo negra. Una bufetada de sensacions indescriptible que s’ha de veure fins l'última gota. Diu la meva nòvia que el dit final de 'michelada' del Tlaxcal té gust de salsa Espinaler. El paradís. 

2-Pachuco (Sant Pau, 110)

Una 'michelada' com cal. En una petita taverna fronterera al Raval. Al Pachuco facturen un exemplar majestuós, potent, explosiu i de grans proporcions. Aquí es menja i es beu compulsivament. Un cop vaig engolir un margarita de la casa amb Coronita i el cervell se’m va liquar per les orelles.

3-Chido One (Torrijos, 30)

Amb cervesa Pacífico o Modelo negra. La fan molt concentrada, sucosa i forteta. És una de les millors 'micheladas' de Barcelona, recorda a la de Tlaxcal però té un punt de personalitat pròpia, una actitud un mica més punk. També la fan amb 'clamato'.

4-La Hacienda (Rec, 69)

És un mexicà per a guiris, potser no està a l’altura dels grans, però quan es tracta de fer 'micheladas' tenen el canell trencat. Generoses, llargues, carregadetes i amb els ingredients molt ben equilibrats. Piquen però no cremen. A mitja tarda entren com música celestial. Tenen Modelo negra.  

5- Caravelle (Pintor Fortuny, 31)

Suau, elegant, sense gustos extrems, però amb l’inequívoc segell d’una 'michelada' de qualitat. Segurament, és la menys recognoscible de totes les que he tastat, però entra com vellut líquid i està preparada amb amor, un actiu molt escàs en els temps que corren. 

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments