[title]
Si Hans Christian Andersen aixequés el cap i tornés a Barcelona, encara podria allotjar-se a la fonda Oriente de la Rambla, on va fer estada el setembre de 1862. L’escriptor danès, autor entre d’altres contes de La sireneta, va contribuir a donar a conèixer al món el boulevard de Barcelona, el passeig que el va fer sentir com al París de la península. Va deixar les seves impressions per escrit en un dels capítols del llibre Viatge a Espanya, marcant un recorregut que convida a seguir les seves petjades.
Es van endinsar per carrerons de traçat medieval, estrets, ombrívols i plens de vida, amb músics i actors que animaven el camí. Més o menys, com avui dia. No va veure les torres coronades per agulles de la catedral perquè encara no existien. Li va sobtar la senzillesa del temple abans de la reforma neogòtica, sense una façana vistosa i encaixat entre quatre carrerons, però encara li va sobtar més descobrir que al claustre hi vivien oques.
D’allà, tot passejant, es va deixar endur per l’aroma de mar fins el port, descobrint l’alegre i assolellat barri de la Barceloneta, des d’on va arribar a la platja. Es va queixar que, tot i que feia encara calor, estiguessin desmuntant les casetes pels banyistes, però es va fer un bany igualment. I això que ara diuen que la ciutat va estar tancada al mar fins les Olimpíades.
També va anar a una corrida a la plaça de toros de la Barceloneta, el desaparegut Torín, la primera que va haver-hi a Barcelona, el lloc on, segons recorda als seus lectors, va donar inici la revolta ciutadana de 1833.
L’espectacle i la memòria històrica el devia impactar, perquè d’allà se’n va anar al cementiri del Poblenou, a fer companyia als morts durant una estona. Va passejar pel recinte vell, ja que encara no s’havia fet l’ampliació, i es va marejar per fer-ho a ple sol. La brisa marina, el guirigalls dels pescadors a la platja i els xiulets dels trens que passaven vora el mar van posar la nota pintoresca al final d’una curiosa jornada.
Li agradava molt menjar a les fondes de la ciutat i potser ho va fer a la de l’actual Hotel Espanya, ja obert aleshores. Si repetís avui dia, podria menjar en el Saló de les Sirenes que el pintor modernista Ramon Casas va fer-hi temps després, qui sap si inspirant-se en la visita d’Andersen.
Un dels últims dies que va passar a la ciutat va ploure a bots i barrals. La Rambla es va convertir en un torrent per on passaven les aigües enfurismades enduent-se per davant tot el que trobaven al pas. Una placa a la façana de l’actual Hotel Oriente recorda que Andersen va contemplar aquest fet des d’allà. Avui dia, si tornés, les riuades serien de turistes.
