Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La ruta històrica dels culers
Notícies / Ciutat

La ruta històrica dels culers

Camp Nou
Camp Nou

Seure a la tanca per veure el futbol, donant el cul al carrer, ha donat el nom als milions de seguidors que aquest cap de setmana s’han sentit més culers que mai fent el triplet. Sembla ser que en un principi als aficionats no els hi agradava gaire que els hi diguessin amb aquest nom. Tot va començar el 1909, amb el primer camp estable que va tenir el club, conegut com l’Escopidora o també com el camp del carrer Indústria, nom en què en la època es coneixia el carrer Paris, i que estava just per sobre de l’Hospital Clínic. Tenia capacitat per a 6.000 persones, però es posava ple a vessar, amb la fila de culers al capdamunt de les tanques. Potser el que no els hi agradava era la postura incòmoda del seu cul per veure el futbol, per què de seguida que es va inaugurar el camp de les Corts, el 1922, i va haver-hi espai per a tothom a les graderies, van adoptar aquest nom com a propi, ampliant l’amor tradicional dels catalans per l’escatologia.

Aleshores, a Canaletes, ja s’hi celebraven les victòries, però no només això. La font era el punt de trobada de tots aquells que no podien anar al camp a seguir el seu equip, i volien saber en directe si marcaven gol o no. El secret de la jugada era que just a l’edifici del davant hi havia la redacció del diari La Rambla, que penjava al balcó els resultats del partit, arribats via telefònica en una època en què a les cases no hi havia ni ràdio ni televisió. A Canaletes, doncs, també es vivien les derrotes i s’enfortia la germanor.

L’afició blaugrana es va estendre com la pólvora i avui dia té fins i tot protecció divina. A l’església de Santa Maria del Mar, en un dels vitralls de la capçalera, llueix l’escut del que és molt més que un club. Els més devots hi deixen espelmes a l’altar de la Mare de Déu, perquè saben que ella també és culer.

Advertising
Advertising