Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les cinc frases que més ens han agradat del pregó de Marina Garcés

Les cinc frases que més ens han agradat del pregó de Marina Garcés

Marina Garcés
© Ajuntament de Barcelona

La filòsofa Marina Garcés ha estat la pregonera de la Mercè 2017, una festa que coincideix amb un moment excepcional per a la ciutat després dels atemptats de la Rambla i la tensió política viscuda els últims dies. Garcés s'ha referit al valor antropològic de la festa, a la necessitat del diàleg, a la Barcelona que s'imagina algú que treballa fora de la ciutat i busca arguments per tornar-hi i també als valors sobre els quals cal repensar-la i construir-la. Aquestes són algunes de les frases que encara ens bullen i interpel·len. Bones festes de la Mercè!

"Confio en la paraula lliure, que és poder adreçar-nos la paraula i compartir-la contra tota forma de domini i d'opressió".

Garcés, hàbil i combativa amb la paraula escrita i dita, no ha esquivat les referències a l'actualitat, des de l'agost fins als successos derivats de la convocatòria del referèndum. La criminalització de la paraula i les prohibicions de l'expressió pública es combat amb la paraula que serveix per qüestionar la convivència política, social i nacional. "La paraula lliure és una festa malgrat que calgui lluitar per aconseguir-la".

"Crec en un món comú fet de l'anar i venir lliure"

Garcés ha evocat les moltes Barcelones i totes les seves problemàtiques. Des del turisme, que "no és 'turismofòbia' sinó resistència al capitalisme salvatge", fins a la situació econòmica que dificulta el viure a la ciutat, passant per les falses fronteres que impedeixen el lliure moviment de persones (mentre les mercaderies sembla que van i venen sense miraments). Els mapes ens els quals creu no són polítics, ha explicat; prefereix els mapes que dibuixa la geografia.

"El meu 'nosaltres 'és un 'nosaltres' sense nom, fet de tots els nostres noms"

La filòsofa ha parlat de la seva educació ciutadana i, partidària de rememorar les dates i festes cícliques, ha recordat l'octubre de 1996 quan en el desallotjament del cinema Princesa, i al costat d'altres joves que avui treballen activament per a la ciutat, va descobrir una Barcelona diferent de la que s'explicava després dels Jocs Olímpics. Ha assenyalat la ciutat anònima, la que es construeix des dels ateneus, les assemblees i cooperatives, la base real de la societat civil i la democràcia.

"M'agradaria poder dir que Barcelona és una ciutat que sap qui vol ser, però em sembla que no és així"

Moure'ns amb cotxe, pagar el pis, ser una ciutat aparador o no... Un missatge a estones agre, el de la ciutat i el país que creiem que som, dona pas a la reivindicació optimista, a la capacitat de construir sense témer els canvis, al desafiament del futur negre amb la llum de la imaginació i de l'educació. 

"De tot el que tenim, vivim, sentim, desitgem, què ens importa realment?"

L'inici de pregó ha estat pirotècnic, amb referències a la vida en comunitat i l'experiència atàvica de la festa, i el final ha resultat màgic i torbador alhora. Garcés ens convida a pensar i trobar-nos amb la nostra essència gràcies a una pregunta terapèutica i revolucionària que, diu, hem de respondre mentre ballem, desitgem, celebrem la trobada amb els amics abans que es facin fonedissos entre la multitud. "Retrobareu la ciutat perquè retrobareu els altres".

 

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments