Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les dones de teatre es rebel·len?
Notícies / Teatre i Arts Escèniques

Les dones de teatre es rebel·len?

El miracle d'Anne Sullivan
El miracle d'Anne Sullivan

Ara mateix, a la cartellera de Barcelona hi ha tretze obres (tretze!) en què la dona és al centre. Tenim des de la vida de Jane EyreYerma a Homes, la comèdia musical. Hi ha dones heroïnes, dones escriptores, dones grans i dones joves. De tot. Però això no vol dir que la situació de la dona al teatre català hagi fet un 'upgrade', és a dir, que les acrtius, dramaturgues i directores hagin ocupat el poder. De totes les institucions teatrals de la ciutat, només n'hi ha una amb una dona al capdavant, el Mercat de les Flors d'Àngels Margarit. I, bona part d'aquestes obres que parlen sobre dones, han estat escrites per homes. Encara tenim més la dona com a objecte que com a subjecte.

Però tot això està, mica en mica, canviant. Fa poc que ha sorgit un col·lectiu, Dona'm escena, "que s’aproxima a l’escena des de diferents perspectives" per demostrar que, "des de les nostres pràctiques i el nostre dia a dia ens trobem infrarepresentades en la realitat cultural catalana". De fet, de les tretze obres abans esmentades, només quatre han estat escrites per dones. N'hi ha vuit amb autoria masculina. I una que és mixta.

I això que, segons dades de l'Idescat, prop del 60% dels espectadors de teatre són dones. I que si parlem de personal de gestió i administració i de serveis dels teatres, la majoria femenina és aclaparadora. Però quan pugem, la balança es decanta pel cantó masculí. De 267 treballadors artístics als teatres de Catalunya, segons dades del 2014, 161 eren homes i 106, dones. Si parlem de tècnics, tenim 309 homes i (només) 63 dones. Fa anys, una enquesta deia que només el 20% de les obres de la cartellera tenien una dona com a directora o dramaturga. Aquesta dada, amb el panorama actual, segurament haurà tirat a l'alça, però encara queda molt camí per fer.

Dona'm escena neix perquè, "lamentablement, molts dels espectacles que tenim en cartellera són masclistes, és a dir, propaganda i no revisió del sistema patriarcal". I aquest col·lectiu sent "la necessitat d’analitzar-ho, de visibilitzar-ho, i de generar debat". El debat ja el teniu aquí. Però res no avançarà fins que el públic (que sempre té la raó) decideixi i demani que el teatre canviï.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments