[title]
Llàtzer, aixeca't i cola't!
Reconec que la primera vegada que vaig veure Llàtzer Garcia em va caure molt, molt malament: jo portava més de tres quarts d'hora fent cua a l'antiga Filmoteca del cine Aquitania, i, de cop, un paio, el típic espaviladet que acabava de treure la seva entrada, es va intentar colar davant nostre, aprofitant que les portes s'acabaven d'obrir. Quines galtes, nano! No cal dir que el meu germà i jo (però sobretot ell!) el vam escridassar i el vam insultar una mica fins a avergonyir-lo perquè reculés. Segur que es va colar uns segons després, però ja no va ser on i quan ell pretenia. Mesos després em vaig assabentar que aquell pillet que havia estat degudament escarmentat es deia Llàtzer Garcia i que era un prometedor autor teatral. Ara està a punt d'estrenar la versió cinematogràfica de la seva obra 'La pols'.
Una adaptació natural
El salt de 'La pols', des dels escenaris a la pantalla, s'ha fet sense danys col·laterals, sense que hàgim de lamentar víctimes d'entre el text i els personatges originals. El trasllat s'ha realitzat d'una manera fluida. 'La pols' és una pel·lícula amb tots els ets i uts.
Parlant clar i dolçament
El film conserva les supèrbies interpretacions de Guillem Motos, Laura López i Marta Aran, i aquells quilomètrics diàlegs combinats amb les respostes curtes i feridores. Sóc fan dels tres actors, però la dicció clara i dolça de Marta Aran em té enamorat.
La transformació
Quan s'estreni 'La pols', segurament tornaré a explicar l'anècdota de la Filmoteca a unes quantes persones més, i riurem tot celebrant que el jove penques que es va voler colar s'hagi convertit en un madur realitzador per seguir-li la pista.
