[title]
El fenomen Miki Esparbé és la clàssica història de l'elefant al menjador de casa: ningú en parla, però tothom el veu. La seva carrera s'ha enlairat com un coet. Fins fa quatre dies era una bèstia escènica dels teatres de Barcelona. Ara és una estrella de cine. O més aviat una superestrella En el que portem d'any ha rodat sis pel·lícules, una bona marca tenint en compte les vaques flaques de la professió. Tot ha passat de sobte. Ha estat un boom inesperat. I jo no em puc estar de fer-li un truc per comentar la jugada. "Nano, què està passant?", li pregunto. I el felicito. I ell m'ho explica tot, amb tot luxe de detalls, sobre aquests sis rodatges. Tenim material fresc. Som-hi!
1. Barcelona, nit d'hivern
Va aconseguir el seu primer paper a la gran pantalla a 'Barcelona, nit d'estiu', un film coral amb música de Joan Dausà dirigit per Dani de la Orden, un nano que aleshores tenia 25 anys. "Es va fer amb quatre duros i molta il·lusió, i tots ens vam contagiar de la seva energia adolescent", recorda en Miki. Ell interpretava un futur pare en crisi, asfixiat per les responsabilitats que estaven a punt de caure-li a sobre. Compartia càsting amb Bárbara Santa-Cruz. Al mes de gener, en van rodar la seqüela, 'Barcelona, nit d'hivern', que s'espera que s'estreni cap a finals d'any. Però en Miki ja ens n'avança alguns detalls argumentals. "Si la primera part ens deixava amb un predictor a les mans, en aquesta ens trobareu amb una nena d'un any –diu–, i moltes coses que no ens hem arribat a dir per intentar que la relació funcioni". La primera entrega era simpàtica, romàntica, lluminosa. En aquesta continuació trobarem "un punt de vista més madur", preveu en Miki.
2. El rei borni
Amb l'obra de teatre de Marc Crehuet, va fer història. Recordem-ho, em Miki feia d'un activista ultraesquerranós a qui un antiavalot feia saltar un ull en una mani, amb una pilota de goma. Van sortir de la Flyhard, van fer gira per sales d'aforament més ambiciós i van acabar abaixant el teló a Madrid. Això va propulsar la seva carrera com una sarbatana que dispara un pèsol. L'experiència va ser massa maca com per deixar-ho així. Després de tants bolos escèncis, n'han rodat la pel·lícula. "Ha estat com tancar el cercle i posar-li el llacet", engalta en Miki, entusiasta. Del que va fer als escenaris, només en queda la memòria de l'espectador. Però el film serà un tresor de per vida. Això sí, han suat la cansalada. "És una obra plena de registres molt irregulars, a mig camí entre la comèdia i el drama, que té un nivell d'exigència molt alt per als actors". Una cosa era fer-ho davant del públic durant hora i mitja. L'altra, rodar jornada rere jornada, durant tres setmanes senceres, en català i en castellà, per poder estrenar aquí i allà. El tràiler es va presentar a la festa d'inauguració de l'Atlàntida Film Fest, i fa una pinta increïble.
3. Requisitos para ser una persona normal
Leticia Dolera, la núvia ensangonada de '[Rec]3', la valquíria que acabava matant infectats amb una serra elèctrica durant el seu casament, ha dirigit la seva primera pel·lícula aquest any. Ja la teniu en cartell: es diu 'Requisitos para ser una persona normal', i ella n'és la protagonista. "És una paia molt juganera, la Leti –explica en Miki–. Sap el que vol i t'ho fa passar bé". En Miki és un dels seus companys de repartiment, un home engominat que es passa el dia fent cates de gintònic. "Em vaig presentar al càsting amb unes pintes molt polloses –reconeix–. No entenc en quin moment va pensar que em podria fer passar per un pijo". El cas és que està d'antologia. I mira que és un personatge ben diferent de tots els que ens ofereix aquest any. "Però m'agrada el que ha fet la Leti amb mi –continua–, perquè tot i que faig d'un element de discòrdia, que podria ser el dolent de la trama, em fa semblar simpàtic i tot". Això, diu, li ha deixat via lliure per fer una interpretació menys estereotipada del que en un principi preveia.
4. Perdiendo el norte
Nacho G. Velilla ha dirigit la pel·lícula espanyola més taquillera del que portem d'any, una comèdia ibèrica cridada a ser l''Ocho apellidos vascos' d'aquest 2015. I en Miki és un dels caps de cartell. "Potser el més desconegut", murmura, amb una modèstia gens falsa. Per ell, 'Perdiendo el norte' ha estat una oportunitat d'or de treballar amb alguns dels grans actors de la península, a qui ha seguit des de fa temps. "He compartit camerino amb Carmen Machi i Javier Cámara, a qui veia des que era un crio a '7 vidas', i amb titans com en José Sacristán, a qui vaig conèixer gràcies al meu pare, quan era un marrec", rebla. Li sembla molt fort que, tres mesos després de l'estrena, la pel·li encara se segueixi projectant amb èxit de públic. Creu que el fet d'haver participat en un producte 'mainstream' com aquest farà que el gran públic l'ubiqui. Amb 'El rei borni' va conquerir la platea. Amb 'Barcelona, nit d'estiu', la plana cinèfila del país. Ara s'ha ficat la indústria a la butxaca. I aquest és un camí de no retorn. Pregunteu, si no, a en Dani Rovira!
5. El llarg camí per tornar a casa
Però en Miki Esparbé no ens vol enganyar. Encara que hagi ficat els peus en el terreny de la gran producció nacional, el que li va és el cine d'autor. Per això va participar en el primer llargmetratge d'en Sergi Pérez, un noi recent sortir de l'Escac amb grans idees. En Miki diu que 'El llarg camí per tornar a casa' és "una pel·lícula valenta, ímtima i personal". Explica la història de la relació entre un home i un gos. En Miki sap que és molt fosca, "una d'aquelles coses que només poden sortir del fons de les entranyes". El protagonista és en Borja Espinosa, però ell hi fa un secundari molt lluït. Després de tantes comèdis, tenia ganes de sortir en un drama cru. "Ha estat molt gratificant, i un gran desafiament", confessa. A en Sergi li agrada treballar amb plans seqüència molt llargs, i això per a un actor significa que no pots baixar mai la guàrdia. "Cal estar alerta", indica. Es va estrenar fa un parell de setmanes. No us la podeu perdre.
6. Incidencias
És l'última pel·lícula dirigida pel tàndem Juan Cruz i José Corbacho, i el sisè dels rodatges en què en Miki Esparbé ha participat en els darrers sis mesos. Temps de molta feina, s'ha guanyat unes bones vacances a pols. Però encara li queda una mica d'entusiasme al recambró per parlar d'aquest film. "És una comèdia esbojarrada", explica. Els protagonistes són els passatgers d'un AVE que es queda tirat per les Espanyes en una nit qualsevol. I uns i altres comencen a desconfiar de tots com si fossin els jugadors d'una partida de Cluedo. Hi surten en Roberto Álamo, l'Ochandiano, la Núria Gago i altres actors amb pistonada. "En la realitat, hi ha hagut un bon rotllo increïble –segueix en Miki–. Han estat pocs dies de rodatge, en un plató tancat, petit, resclosit... Per força ens hem hagut de portar bé". Fricció és sinònim d'amor. Sembla que l'experiència ultrafraternal de 'Barcelona, nit d'estiu' s'ha convertit en una constant de la seva carrera. Que duri la ratxa!
