Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Julie Andrews en Sonrisas y lágrimas
Foto: 20th Century Fox

Monges que han trencat motllos

María José Gómez
Escrit per
María José Gómez
Publicitat

Contra tot pronòstic, Teresa Forcades i Lucía Caram han aconseguit que en aquestes últimes setmanes es parli més de monges que en el Concili Vaticà Segon. I no per raons místiques sinó ben mundanes. Sense voler frivolitzar la tasca d'aquestes dues religioses, tot aquest enrenou m'ha portat al cap altres monges, tant de la vida real com de la cultura, que van sortir dels convents per convertir-se en icones. Fins i tot pop. Aquí va la llista.

Santa Teresa de Jesús
Hem de reconèixer que la santa d'Àvila va haver de currar-s'ho molt per treure de l'ostracisme un col·lectiu condemnat a l'anonimat. Si les dones ja pintaven poc al segle XVI, imagineu-vos un munt de femelles, tancades en un convent, que depenen d'alts càrrecs eclesiàstics: tots mascles, esclar. Santa Teresa va haver d'escriure com els àngels, patir èxtasis i fins i tot tenir un braç incorrupte per passar a la història. Cinc segles més tard, això sí, tots ens sabem de memòria alguns dels seus versos. Va, repetiu amb mi: «Vivo sin vivir en mí, y tan alta dicha espero, que muero porque no muero».

Entre tinieblas
Als antípodes de la vida mística de la fundadora de les carmelites descalces està el dia a dia de les redemptores humiliades, l'ordre creada per Pedro Almodóvar en aquest film sobre una cantant, interpretada per Carmen Maura, que es refugia en un convent quan el seu company mor per una sobredosi d'heroïna. Però en comptes de recolliment i reflexió l'artista es trobarà que al convent corren més drogues que a la ruta del bakalao. El millor de la pel·li, sens dubte, els noms de les religioses: Sor Rata de Callejón, Sor Estiércol, Sor Víbora, Sor Perdida...

Monges cantaires
A 'Somriures i llàgrimes', Julie Andrews interpreta una monja que treballa com a institutriu i que es guanya l'amor de la prole infantil i ja també del capità Von Trapp cantant temes com 'Do-re-mi'. Acaba deixant els hàbits. A 'Sister act', Whoopie Goldberg és una cantant eixelebrada que s'amaga a un convent de clausura per escapar de la màfia. Tot i que en un principi no encaixa gaire, acaba aconseguint que les misses de la congregació convoquin més gent que un concert dels Rolling Stones. Li acaba agafant el punt a això de ser monja i es queda al convent. Però, què passarà amb sor Cristina, la monja que va guanyar el concurs de 'La Veu' a Itàlia? Al principi a l'Església li va fer gràcia que participés al concurs, fins i tot la mare superiora la va acompanyar quan va guanyar, però sembla que no van ser tan comprensius en l'elecció del tema 'Like a virgin' de Madonna com a 'hit' del seu primer disc. He de confessar que a mi també em posa els pèls de punta.

De monja a guerrillera
Més compromesa i radical va ser l'opció de Leonor Esguerra, una religiosa colombiana que, moguda per conviccions marxistes, va decidir abandonar els hàbits el 1969 i unir-se a la lluita armada que havia d'acabar amb els privilegis del sistema de classes. Després de vint anys a l'Ejército de Liberación Nacional va decidir abandonar la guerrilla per diferents motius, però principalment perquè reproduïa el model patriarcal que oprimeix les dones. Als 85 anys, Esguerra pensa que el feminisme és el corrent que pot canviar la societat.

Sor Citröen
Una de les imatges icòniques de l'Espanya dels 60 és la de Gracita Morales al volant d'un Dos Cavalls. En un dels millors lemes de la història del cine, el tràiler de 'Sor Citröen' defineix la pel·lícula com "La deliciosa historia de una monja que iba para ferroviario". Tot i que el film és més innocent que un capítol dels 'Teletubbies' llegeixo amb estupor a la Wikipedia que també va patir censura: van eliminar una escena on mentre les monges menjaven al refectori en comptes de recitar els Evangelis es llegia el codi de circulació. Ave Maria puríssima!

Últimes notícies

    Publicitat