[title]
Ja se sap que la jungla dels opinadors és estranya i densa, però és que a vegades un llegeix coses que el descol·loquen. Com per exemple l'article a La Vanguardia del Joaquín Luna, 'Menys panellets i més Halloween', en què abomina de la presència dels panellets casolans a les cases i a les escoles.
Del fet que els nens aprenguin a preparar aquest contundent mos Luna n'extreu dues conclusions: "La primera lliçó nefasta és pretendre que fer panellets està a l’abast de qualsevol, idea que desmereix el gremi de pastisseria, del qual Catalunya és una potència mundial". La segona "és pensar que preparar panellets pot ser útil en la vida. Jo crec que a Finlàndia, posats a fer ximpleries i a embrutar l’aula, ensenyarien a fer ous ferrats amb la clara ben torradeta, salmó al forn o arròs de bacallà, plats que un pot menjar tot l’any, a diferència dels panellets”. Segons Luna, tenim un sistema educatiu imbuït d'antiamericanisme –quelcom que no veig per cap cantó, ans el contrari– i recorrem a les tradicions ràncies per netejar la nostra consciència. I arriba a la conclusió que si els panellets fossin saludables i sostenibles, en menjaríem tot l'any. Disfressa't de Nosferatu, que vesteix més i fa més nord-europeu i civilitzat, seria la conclusió.
L'article de Luna m'ha sorprès, perquè fins ara allò recurrent era llegir l'aixafaguitarres defensor a ultramort de la Castanyera i que mori l'imperialisme ianqui-carbasser, no pas a l'inrevés. Sí, torrar castanyes i menjar panellets no es massa glamurós comparat amb l'imaginari terrorífic anglosaxó (i que consti que si fos per mi, això seria un Samhain cèltic amb druides i sang falsa).
Però què vols que et digui: gràcies als panellets de l'escola, per primera vegada en vam fer a casa, les nenes s'ho van passar bomba i van quedar de nassos (com a tota bona organització d'esquerres, va haver-hi una escissió: la del sogre, previ pas de fotre'ns part la massa per a fer la recepta amb patata barrejada). I després d'amassar, la secció infantil va sortir al carrer vestida de bruixa, festa per partida doble. ¿Quina pega hi veu Luna a combinar les dues coses? Quina amargor. I que dolços i que insostenibles són els panellets per a l'aparell digestiu (per això en fem/mengem un cop l'any).
De fet, veig a l'articulista més preocupat pel monopoli dels pastissers sobre el panellet que per cap altra cosa. ¿Serà el seu un article teledirigit pel Gremi de Pastisseria? Després de tot, per vint euros ens van sortir 30 panellets més que acceptables, elaborats amb una matèria primera molt bona (pinyons dels de 44 euros el quilo). Això, fet per un professional, costa la picossada de 50 euros.
