Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Per què ha triomfat 'Acorar'
Notícies / Teatre i Arts Escèniques

Per què ha triomfat 'Acorar'

Acorar

La setmana que ve torna a La Seca 'Acorar', l'espectacle de Toni Gomila –res a veure amb mi: ell és de Manacor i jo mig de Palma i mig de Felanitx– sobre la identitat mallorquina. Un monòleg que ha guanyat premis, ha aixecat passions... i fa quatre anys i mig que no para de fer funcions. Toni Gomila no té por de convertir-se en un 'one-hit wonder', és a dir, un home que va escriure una cosa meravellosa i no és capaç de superar-se. El cert és que va escriure 'Acorar' a Buenos Aires, en un moment d’enyorança de Mallorca, i l’octubre del 2011 va estrenar-la a la seva terra. I fins avui que l’obra no deixat mai l’escena, s’ha traduït a l’italià, al castellà i al portuguès... També s’ha rodat el documental 'Acorats. Crònica d’un fenomen', que explica per què aquesta peça sobre la identitat dels mallorquins ha arribat, contra tot pronòstic, tan lluny. El director, Rafel Duran, li pronosticava no més de quinze funcions! Vam parlar amb en Toni per analitzar el seu èxit i per saber què li toca fer ara. I hem intentar esbrinar per què ha funcionat tant un espectacle que parla de sobrassades, de la fi d'una època i de la força de les paraules.

1. Consciència de culpa. Gomila em diu que necessitava fer 'Acorar', ja que sentia al fons del cor “el dolor de veure com els meus pares i avis formen part d’un món que ja no és el meu ni el de la meva filla”, i aquella “consciència de la culpabilitat”, de saber que no pots fer res per recuperar-lo.

2. La proximitat del públic. Afirma que mai no s’havia sentit tan a prop del públic com amb aquesta peça, de gaudir del que en diuen "sensació de comunitat". Potser, apunta, per culpa del moment històric de crisi que vivim. “Si deixam de consumir, què som?”, diu.

 

3. Atac frontal a la identitat mallorquina. L'octubre del 2011, quan va estrenar-se 'Acorar', a les Balears governava José Ramon Bauçà (2011-2015), un home que va desplegar tot el seu poc talent en contra de la llengua i la cultura de Mallorca. La gent, apunta Gomila, necessitava un espectacle com aquest que li digués què són, qui són, d’on vénen... La gent estava perduda.

4. Un cert interès antropològic. I si 'Acorar' ha tingut èxit més enllà de Barcelona és per, afirma Gomila, una certa atracció antropològica. “És com quan vas a Kenya i veus els massais que salten i et preguntes: com pot ser que això existeixi? Aquest aborigen, d’on ha sortit?”, riu l’actor.

I ara què, Toni? Aquesta obra li ha obert moltes portes, però diu que vol canviar de rumb. O, més ben dit, “continuar navegant”. “Hem de tirar cap a Rússia. 'Acorar' explica un neguit que existia i vull saber què està passant ara. M’he de documentar molt”. “A Rússia hi viu sa gent amb zero graus, / se congelen i s’aguanten”, cantava Antònia Font.

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments