Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Per què hi ha gent que ocupa dos seients al metro?

Escrit per
Òscar Broc
Publicitat

S'està propagant un virus perillós al metro. Un incivisme creixent que ho infecta tot. Per alguna raó, cada cop més gent es pensa que sota terra imperen unes lleis diferents al món dels humans, que sota terra pots fer coses que mai faries a la superfície.

En aquest sentit, el metro s'ha convertit en un catalitzador d'imbècils, un santuari que atrau incomptables simis no evolucionats, incapaços de processar pautes de comportament essencials per diferenciar-se de les bestioles salvatges i tenir un viatge en pau.

Un dels focus més intensos de la malaltia es troba als seients. Ja vaig parlar fa temps del manspreading en aquesta columna: una pràctica masculina que consisteix a obrir-se de cames i arraconar al pobre diable que hi ha assegut al costat.

Doncs bé, sóc usuari habitual del metro i he apreciat que el manspreading ha passat a ser un mal menor. Ara s'imposa ocupar dos seients. Amb tota la 'patxorra'. Ja no es tracta de molestar la persona del costat, es tracta de no deixar que s'assegui ningú. La tàctica d'aquesta gentussa és molt senzilla, s'asseuen a la intersecció que separa els seients, ubicant una natja a cada seient i fent coincidir la franja separadora amb la ratlla del cul. I s'hi queden. Desafiants.

Cada cop n'hi ha més i cada cop ho fan amb més fatxenderia. I molta gent té por de fer el numeret d'ordenar als incívics que es moguin i facin lloc. Fa ràbia que gairebé sempre se surtin amb la seva. Jo mateix evitava el conflicte, fins que en vaig tenir prou.

Ara, cada cop que veig un simi ocupant dos seients lliures, m'hi atanso al davant, li poso tot el pandero a la cara i em deixo caure com una bomba atòmica. La majoria de les vegades, l'incívic s'aparta a temps, però d'altres ha de veure com el cul d'un desconegut xoca contra la seva cara, com un meteorit impactant amb la superfície terrestre i aniquilant totes les formes de vida. Boom!

El metro és la guerra. Quan abans ho acceptem abans acabarem amb la xusma. Un cul, un seient! Esteu amb mi, soldats?

Últimes notícies

    Publicitat