Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Per què m'agrada el teatre
Notícies / Teatre i Arts Escèniques

Per què m'agrada el teatre

2666
Ros Ribas 2666

Avui és el Dia Mundial del Teatre, és a dir, el dia mundial dels teatrers. Podeu comprar entrades amb descompte, podeu seguir els premis de la crítica, però sobretot avui és el dia de retre homenatge al teatre, a aquest art tan antic i tan nou. Sobretot ara que s'ha posat de moda, des de certa intel·lectualitat, dir pestes del teatre i vantar-se de no trepitjar mai una platea, des de la rialla de Quim Monzó a la mala bava de Javier Marías. Per això, des d'aquest raconet de món, us vull explicar per què m'agrada tant en el teatre. Sóc sospitós, però...

1. El teatre és el gran contenidor de les arts. Hi caben des de la música a la pintura, de la literatura a l'atzar, del cinema al còmic. El teatre no té límits. Els limitats som sempre nosaltres, els espectadors, els crítics, els artistes... El teatre t'ho posa tot al teu abast.

2. Cada vegada que vas al teatre vius una experiència única. Val, és un tòpic això que cada funció és diferent. Però si heu fet la prova de veure un muntatge més d'una vegada, ho comprovareu. A l'escenari hi ha éssers humans, així com a la platea. Com a espectador, t'influeix tant el que veus com el que has fet aquell dia. No sé si una obra et pot canviar la vida, així, dràsticament, però sí que pot influir-te. Josep Maria Pou sempre diu que el teatre són aquelles pedretes que dus dins la butxaca i que vas remenant, que trobes de tant en tant i que et fan pensar.

3. Per aquesta raó, és l'únic art que no es pot piratejar. No sé si heu vist mai una obra per la tele o en vídeo. Doncs, ja sabreu que no té res a veure amb l'experiència de ser allà, assegut a la butaca o dret ballant dins el muntatge. No hi ha manera humana de reproduir aquesta realitat.

4. Ens fa somiar i (ehem) ens produeix malsons. Esclar que no tot el teatre és extraordinari. Però quan funciona, aconsegueix dur-te a altres llocs que potser ni tan sols havies imaginat. Et fa retrocedir 400 anys, et porta al futur, a ciutats que no has trepitjat, et deixa entrar dins llars insòlites, et fa conèixer persones corrents, extraordinàries, vulgars, rares... De tot. És, com diuen, un mirall del món.

5. Cap art és tan immediat com el teatre. Cada obra de teatre va dirigida al seu temps, tant si es fa 'Macbeth' com 'L'electe', com si l'obra és del segle III aC com si va ser escrita fa quinze dies. El teatre és per al present, per al dia en què es representa. És feina dels directors, dels actors, dels dramaturgs, que l'obra arribi així al públic.

6. És l'únic ritual que ens queda. En l'època contemporània, en què tot va tan ràpid, el teatre és un espai antic, lent. Cada vegada que entres dins una sala, facin el que facin, t'estàs connectant amb 2.500 anys d'història, amb un ritual on la gent s'asseu conscient que el que veurà és una representació del món, amb uns actors que representaran una història. Es fa fosc (o s'obre el teló) i tot comença. I això fa segles i segles que és així.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments