[title]
Ho diu tothom, sense embuts: per primera vegada en molt temps la gala Catalunya Aixeca el Teló, de presentació de la temporada teatral, ha estat un èxit. També es critica que, com s'havia fet sempre, no es digués res de les obres que tindrem la temporada 2016/2017. Però el magnífic presentador, Guillem Albà, ja va dir que només parlaven de vuit-obres, sobretot musicals, i que al país se'n fan 1.100!! Va tenir més raó que un sant. Mirem d'esbrinar per què va funcionar la gala:
1. Guillem Albà és un crack. Tothom que ha seguit el clown de Vilanova i la Geltrú ja ho sabia. Ha nascut per ser davant de 2.000 persones, com ahir al Liceu, i deixar-los a tots flipant. Sap cantar, sap ballar, sap actuar. Sap fer el que vulgueu. Si en teniu dubtes, aneu a la Biblioteca de Cataluna el mes que ve i descobriu 'Trau', un dels seus xous de capçalera.
2. Territori indie. Llevat de Clara Segura, que va acompanyar Albà, i del duet Nausicaa Bonnin-Aina Clotet, que li van donar la benviguda, la gent que va pujar a l'escenari del Liceu no és coneguda del gran públic. Vaja, no omple grans escenaris. Parlem de Joan Colomo, de Clara Peya, de la companyia de circ Psirc, fins i tot de Txarango, o del Tortell Poltrona –quant de temps feia que no el veieu a la tele?–. Són els damnificats de la crisi i ahir van demostrar que són boníssims.
3. Canvi d'idea. Fins ara, a l'Aixeca el Teló es feia un resum del que vindria, molt 'sui generis', ja que es presentaven bàsicament els musicals. I ahir van decidir que el que buscarien és engrescar la gent a anar al teatre, motivar el públic potencial a descobrir coses noves. Que sí, que les grans estrelles ens encanten. Però hi ha molta més vida més enllà del mot 'celebrity'. Dit sigui de passada: a Catalunya hi ha ben poques 'celebrities'.
4. Reivindicació intel·ligent. El gag de l'equip teatral de TV3 –Gemma Ruiz, Toni Puntí i Júlia Bertran– tractant la informació teatral com si fos el futbol va ser brillant. Demostra el maltracte que rep el teatre –i la cultura en general– als mitjans de comunicació audiovisuals. Fa dies que es parla molt d'això a les xarxes, després de veure com Catalunya Ràdio dedica el 29% de la seva programació als esports i no té cap programa cultural. Deia l'escriptor Francesc Serés a Twitter, que volia per als llibres el mateix que TV3 li dedica als castellers, als avantmatxs i als palés vintage.
5. Ningú no es va tallar. Sovint, les opinions més radicals respecte a la cultura no surten als mitjans oficials. El mateix Guillem Albà i el Tortell Poltrona en van dir de molt grosses, com si calia cremar contenidors ja per fer baixar l'IVA cultural. Albà va reivindicar els joves i va fer ballar el públic de Liceu. Quan la gala ja no es veia a la tele, va aconseguir fins i tot que el públic es donés les mans i encendre una bombeta, amb el conseller Santi Vila tocant-li la cuixa. Olé.
