[title]
Els periodistes Aída Pallarès i Manuel Pérez analitzen el passat i el present de les arts de carrer en un llibre que necessitàvem, 'El carrer és nostre' (Raig Verd). Un volum més necessari que mai en els moments històrics que estem vivint al nostre país, on la gent crida "el carrer serà sempre nostre". Als 70, el carrer era de la gent i dels artistes. Ara, sembla que la gent l'està recuperant. Però, i els artistes?
Què en queda?
Ho sap tothom i és profecia: els anys 70 van ser esplendorosos per al teatre català. Van néixer les dites companyies històriques, es van trencar barreres... Aída Pallarès i Manuel Pérez així ho documenten a 'El carrer és nostre', on expliquen, per exemple, que Joan Brossa es va treure del barret la paraula ‘correfoc’ el 1981 o que Comediants es van inventar el concepte actual de festa major. D’aquell esperit col·lectiu, de festa, diuen que no en queda gairebé res. La Fura dels Baus o Comediants circulen, però els grans artistes de carrer d’ara, com Jordi Galí, Quim Bigas, Joan Català o Vero Cendoya, tenen poc a veure amb ells.
Teatre de segona?
El que més ha quedat, diu Pallarès, “és el prejudici”. “Ens han demanat molts cops per què no fèiem un llibre de folklore en lloc d’un d’arts de carrer”, assegura Pallarès. És veritat, tanmateix, com diu Pérez, que sovint veiem al carrer espectacles que no arribarien mai a una sala per falta de qualitat. Però també passa que artistes escènics d’avantguarda, com Roger Bernat, han acudit al carrer per investigar.
Es podria fer allò (a Barcelona)?
“El que feia la Fura, menjant budells i tirant pintura, ja s’ha fet”, explica Pérez, que afegeix que, a més, no estan permeses moltes coses que abans podien dur-se a terme sense cap problema. Podria Carles Santos baixar un piano per la Rambla? “Els mateixos Escarlata Circus ens han dit que si ara fossin joves es dedicarien a una altra cosa”, indica Pallarès. “S’ha privatitzat el carrer i ara, a Barcelona mateix, no hi ha lloc per aparcar la furgoneta i fer una actuació”, remata. Barcelona és un tema a banda, ja que la ciutat ha girat l’esquena a les arts de carrer. “Ja fem la cavalcada de Reis”, els van dir a Pallarès i Pérez. Sobren els comentaris.
