Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Quan la vida era en blanc i negre
Notícies / Cine

Quan la vida era en blanc i negre

Blue Jay
© Netflix

I el color va aparèixer...
Cadascú escriu la seva biografia de manera particular i incompartible, i un servidor, com a persona que viu de pensar, escriure i parlar sobre el cinema, té marcada a la seva memòria l’entrada de la primera tele en color a casa. Deuria ser l’any 1986 o 1987, i les noves generacions no es poden ni imaginar què va suposar pels sis germans i els pares que, a partir de llavors, les pel·lis i els programes els poguésssim veure, finalment, en color. En colors. Una passada. Els dibuixos de la infància tenien grocs, vermells, blaus... ‘Cantant sota la pluja’, ‘Allò que el vent s’endugué’ i ‘El samurai’ tenien taronges, verds o violetes. No només blancs, negres i grisos, com ‘Casablanca’ o ‘Al final de la escapada’. I una pel·lícula a la qual la irrupció del color no hagués afectat és ‘Blue Jay’, una de les últimes produccions i estrenes de la cadena Netflix. És en blanc i negre.

Fas mumblecore?
Dirigida per Alex Lehmann, ‘Blue Jay’ està escrita, produïda i protagonitzada per Mark Duplass, que va ser un dels creadors i representants més destacats, juntament amb el seu germà Jay Duplass, d’aquella tendència del cinema independent nord-americà que es va anomenar mumblecore. ‘Mumble’, en anglès, vol dir parlar entre les dents, d’una manera poc clara, murmurant, i sembla ser que un tècnic de so, que estava una mica fins als collons de treballar amb actors i actrius a qui gairebé no entenia, es va inventar el concepte mumblecore, que també defineix les produccions barates, però molt creatives.

 
Vols un café, Amanda?
Tornem, però, a ‘Blue Jay’, que comença en un petit comerç de poble on es retroben Jim (Mark Duplass) i Amanda (Sarah Paulson). De joves havien estat parella. Ara fa una carretada d’anys que no es veien. Dubten entre seguir la conversa i fugir corrents pels passadissos. Vols fer un cafè i ens posem al dia? Doncs anem al Blue Jay!

Què ens ha passat, Jim?
I s’inicia una tendra història marcada pels somnis no assolits, les parelles, la feina i la família. I la necessitat de seguir confiant en el present i el futur. De no defallir. Segur que Jim i Amanda també van ser nens de tele en blanc i negre.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments