Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Què fem amb els pixats dels vostres gossos?

Per
Manuel Pérez
Publicitat

Estiu i xafogor, calda insofrible que castiga l'asfalt i les voreres. Barcelona és l'olla on bullen tota mena d'efluvis desagradables, fortors insofribles on destaca de forma predominant la pestilència dels pixats de gos.

A l'evident manca de neteja d'alguns dels racons menys turístics de la ciutat s'ha de sumar l'incivisme. Centenars de milers de quissos que passen incomptables hores engabiats a pisos acaben precipitant el contingut de les seves bufetes al primer lloc que poden que, per desgràcia, és el carrer que tots trepitgem. Riuades d'orins esgrogueixen la convivència als barris menys mediàtics.

Matisem-ho, no és un problema d'excés de mascotes, les pobres bèsties irracionals no tenen cap culpa i fan el que bonament poden. Aquí hi ha una manca de respecte evident per part dels amos, que semblen compartir l'instint primitiu del seu gos i consenten remullar cada cantonada com si també volguessin marcar territori.

Al seu moment, la conscienciació sobre les deposicions va ser una victòria per a la cohabitació. Vull pensar que, ara per ara, els propietaris de gossada recullen de forma majoritària les caques precipitades a la via pública, encara que massa sovint continuem trobant-nos desagradables sorpreses en forma de mina de plastilina.

Arribats fins aquest punt, caldria plantejar el següent debat: què fem amb els pixats? Continuem deixant que fanals i cantonades facin el paper de forçades latrines cànides? Permetrem que els escocells dels arbres urbans funcionen com dipòsits de purins?

Posar bolquers a les mascotes no sembla viable. Educar-los perquè aguantin la pixera fins a la zona destinada a pipicà tampoc sembla una bona solució, més que res perquè la ciutat amb prou feines disposa de recintes d'aquest tipus dissenyats per suportar les excrecions.

Què fem doncs? Mentre des de l'Ajuntament no es plantegin solucions de més impacte podem recórrer als remeis casolans. A ciutats més civilitzades –sobretot les asiàtiques– els amos acompanyen els passejos del gos d'una ampolla d'aigua que utilitzen per diluir el pixum. No és el més net i desitjable però ja seria un primer pas per millorar la convivència.

Últimes notícies

    Publicitat