Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Qui i què fa més soroll a la nit a Barcelona
Notícies / Ciutat

Qui i què fa més soroll a la nit a Barcelona

Soroll
© Shutterstock

Fa anys que l'Ajuntament de Barcelona fa una campanya estiuenca sobre el soroll a la ciutat, en la qual insta els barcelonins a abaixar la veu a la nit. Fa anys i panys. Canvien els anuncis, els governs, els alcaldes, els responsables de les campanyes... Però tot segueix igual. A certs barris, sempre et topes amb gent que troba un gust infinit a l'hora de cridar a les tres de la matinada. I, per norma general, val a dir que els que més criden, els que més xivarri nocturn provoquen, són els barcelonins, no pas els demonitzats guiris. Fa dos anys que visc en un carrer sorollós de Gràcia i he fet una anàlisi de les fonts de soroll i les noves modes al respecte.

1. Xavals que passegen amb l'altaveu a top drap. Sí, ha tornat. Pensàvem que amb la desaparició del radiocasset a piles, no tornaria aquella moda de portar el tocata a sobre amb el volum a nivell de trencatimpans. Però passa que ara hi ha altaveus portàtils que es connecten via bluetooth. I sona reaggeton, techno, cumbia... Gent d'aquí que no vol parar de ballar, ni quan va pel carrer a les dues de la matinada!

2. Borratxos que es pensen que viuen sols al món. Un exemple: una colla de tres amics, normalment nois, que estan tan contents d'haver-se conegut que ho han de fer saber a tot el món. Tant els fa que la seva amistat ens importi un rave, que siguin les quatre de la matinada i que demà t'hagis de llevar a les 7.30. Ells, vinga a cantar, a picar contra els contenidors, a picar de mans. Potser canten l'himne del Barça a mitjans de juliol (però la lliga, la Champions i tota la resta no van acabar fa mesos?!) o 'Boig per tu' (pobres) i donen pel sac fins que surt un veí que els amenaça de mort. Aquí, la cosa va així.

3. Nois i noies amb guitarreta. Això deu dependre del barri, però si vius en un barri hippie, estàs destinat a patir el furor adolescent de nois i noies que van amunt i avall amb la guitarreta al coll i amb ganes de cantar a totes hores... També a la una de la matinada, davall la teva finestra. Són tan macos que et fa cosa enviar-los a pastar fang.

4. Els clients tardans dels bars. Si tens un bar amb uns amos irresponsables a sota de casa, estàs abocat al frenopàtic, sobretot si te l'instal·len quan ja fa temps que vius al teu piset idíl·lic –si te'l trobes, no hi haguessin anat–. De cop, pam, obre un bar de hooligans que veuen tres partits de futbol de tira en una tarda-nit i ja pots dir adéu al somni plàcid. A l'Heliogàbal, per exemple, tenien un paio que es dedicava a fer callar la gent que era al carrer. I mirin, segueixen tancats, per vergonya de molts. Perquè el problema no sol ser que el bar es passi o no dels decibels, sinó la gent que surt al carrer a fer petar la xerrada com si estigués al casal d'estiu de quan tenien 10 anys.

5. Els camions de les escombraries del segle XX. Sí, sí, ja poden anar fent campanyes eternes contra el soroll, però qui fa més soroll és l'Ajuntament. Talment. Hi ha uns camions de les escombraries moderns, elèctrics, que gairebé ni els sents. Però si et toca una andròmina del segle XX al teu carrer, vas llest. De cop, a les 2 de la matinada, sembla com si el món fes un pet. I pitjor encara: el dia que recullen els trastos ja és massa. Cops, caigudes espaterrants, trencadisses... Un terrabastall extraordinari provoca que facis un salt del llit i que pensis que això no pot ser. Un altre estiu, et mires la campanya de l'Ajuntament contra el soroll i penses: a cal sabater, sabates de paper!

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments