• Notícies
  • Teatre i Arts Escèniques

Retrat del teatre adolescent

Retrat del teatre adolescent
Like si lloras

Les sales solen estar plenes de nens o d’adults però hi ha propostes que treballen perquè els joves entre 14 i 19 anys s’enganxin als escenaris com a la pantalla del mòbil.

Preocupa la mitjana d’edat dels espectadors. L’ocupant habitual d’una butaca a bona part dels teatres barcelonins ja fa temps que va deixar de ser jove, és un fet visible. De programació adreçada a infants, no en falta, però què passa a partir del moment que els adolescents deixen d’anar al teatre acompanyats per escoles o pares? Per què el teatre no interessa els joves d’entre 14 i 19 anys? Segons un estudi del CoNCA del 2016 sobre participació cultural, només un 6,7% dels joves d’aquesta franja d’edat reconeix haver assistit a un espectacle en l’últim any, un hàbit que contrasta amb la lectura de llibres (68%) o l’assistència al cinema (59% en l’últim trimestre). Si els adolescents no hi van, perilla el relleu generacional de les sales, un factor d’alarma que amoïna i al voltant del qual s’aixequen noves propostes.

ACOSTAR-S'HI
Grans promotors de les noves tendències musicals, públic prioritari de les grans produccions de Hollywood, models i objectius de les firmes de roba i complements; els adolescents són la cara visible, l’aparador d’una societat que ret culte a la joventut. Fins i tot grans best-sellers de la literatura com 'Harry Potter' i la saga 'Crepuscle' s’han transformat en fenòmens globals gràcies al poder contagiós que tenen les fidelitats aferrissades dels adolescents. I el teatre? Per què queda al marge de tot plegat? “No se’ls ha buscat gaire, s’hi ha parat poca atenció, els agents teatrals no han fet cap acció destinada a aquest públic i és greu, perquè genera un problema de pèrdua de contacte amb la cultura de tota una franja d’edat”. Aquesta és una primera aproximació de Carme Tierz, directora del Festival RBLS, que celebra la seva primera edició al Poblenou, entre la Sala Beckett i el Centre Cívic de Can Felipa del 16 al 19 de novembre.

 

Imatge promocional de l'espectacle 'Like si lloras'

 

 

 

 

“Trobar-los és el gran repte”, afegeix. “Són rebels, tenen uns canals propis, xarxes socials específiques, diferents formes de comunicar-se. La clau és poder entrar al seu món”. RBLS compta amb diversos espectacles escènics com, per exemple, 'Like si lloras' del col·lectiu VVAA, un exercici d’espontaneïtat sobre temes d’interès dels adolescents com els nous mitjans, la identitat i la trampa de la vanitat. Segons Tierz, “no es tracta de programar obres només per a joves sinó de fer teatre de qualitat que pugui agradar a tots els públics, i això implica parlar també de problemes i realitats que viuen els adolescents”.

A banda de la programació escènica, el programa d’RBLS es complementa amb formació directa i participativa. “Hem de fugir de la faceta pedagògica directa o cometrem l’error de semblar mestres”, conclou Tierz. “S’ha d’instruir però d’una altra forma, per exemple amb la idea de comunitat, de festa, fer veure que el teatre pot ser una cosa divertida. Els tallers de teatre, per exemple, són una forma pràctica de treballar la personalitat i la por dels adolescents”, diu la directora. Un exemple d’això serà el treball de l’artista Marta Galán amb diversos joves de 14 a 20 anys sobre la idea de noves formes de dissidència social, estètica i política. El resultat del laboratori es podrà veure el 19 de novembre a Can Felipa a les 12.30 h amb entrada gratuïta.

ADREÇAR-S'HI
“Si fas teatre per a joves, te la fotràs. No hauria de ser teatre jove, hauria de ser simplement teatre”. Així de contundent es mostra Roc Esquius, autor, director i intèrpret d’'iMe', muntatge que des de la seva estrena el 2014 ha sumat a la causa escènica centenars de joves. “L’obra en cap moment era per a públic jove, però el fet de tractar un tema fresc i actual, amb referents propers, ha fet que connecti tant amb adolescents”. La comèdia 'iMe' planteja un hipotètic futur on les xarxes socials han substituït el contacte i la comunicació no verbal, un entorn que els adolescents fan seu per raons òbvies de proximitat amb el seu univers. “La clau és no voler alliçonar”, puntualitza Esquius. “Molts cops el teatre actual juga amb temes elevats o amb textos clàssics que necessiten molts referents per ser descodificats. Si tractes qüestions d’actualitat i utilitzes un llenguatge col·loquial, aconsegueixes connectar no només amb els adolescents, sinó també amb molta part del públic que habitualment no va al teatre”.

 

Roc Esquius a un moment de l'obra 'iMe'.

 

 

Si aquest és el camí sembla fàcil, però és una realitat que contrasta amb l’oferta de les grans places de la ciutat on abunden adaptacions de repertori o textos clàssics, no sempre amb la voluntat de ser accessible i transversal. “Falta aposta”, rebla Esquius. “Els teatres públics no programen dramatúrgies d’aquí que parlin de la nostra realitat i dels problemes que interessen els joves. A excepció de sales petites com la Beckett, la Flyhard i el Tantarantana, és molt complicat sortir d’un circuit de teatre elevat fet només per als adults. Si no fem planter, ens enfonsarem tots”.

EXHIBIR-NE
El 2018 el Jove Teatre Regina farà 30 anys dedicats al públic familiar. En tot aquest temps, sala, companyia i produccions han obert el ventall d’edat en algunes ocasions, però és ara que finalment faran el salt amb una programació específica per a adolescents per poc més de 10 euros la funció, amb obres en horari de tarda i predilecció pel teatre musical, “un gènere que enganxa els adolescents”, segons Mariona Campos, directora artística del teatre. “No té a veure amb el poder adquisitiu dels joves, el teatre és barat. La clau és atreure’ls. El caràcter dels joves és de consum ràpid, els crema l’ara. Per aconseguir atreure’ls has d’arribar a acords amb escoles, pares o amb els seus 'influencers', i si aconsegueixes ser 'influencer', ja ho tens”.

 

'Paràsits. El Musical', obra del cicle per a adolescents del Jove Teatre Regina

 

 

 

Per Campos, que els referents siguin propers i actuals és una via, però n’hi ha més: “És important qui l’interpreta. Els nostres actors són quasi tan joves com ells, i això ajuda al fet que s’identifiquin amb els personatges. Si aconseguim reproduir a petita escala el fenomen fan haurem entrat al seu món”. Com el Regina, altres espais de la ciutat com la Beckett, el Tantarantana o la Sala Fènix han desenvolupat activitats adreçades als joves. En aquesta última se celebra Teen Friday, una activitat gratuïta per a adolescents del Raval que proposa tallers, assaigs i espectacles. Iniciatives totes per mirar de reconstruir la baula més feble, els espectadors perduts entre el teatre infantil i l’oferta per a adults.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments