[title]
Com aquells davanters centre que rematen a gol amb encert a dos minuts del final, desencallant la situació. Joan Miquel Oliver és l'especialista en el xut ben dirigit, el de la paràbola perfecte per treure't un somriure –o destrossar-te la vida, tant li fa– quan ja no ho esperaves. En aquest cas, la moneda ha sortit cara i Oliver ha decidit que calia guanyar la partida a l'hivern, que la victòria seria pel ball sinuós, l'alegria i la piruleta amb el logo d''acid house'.
Ja podem escoltar el primer avançament del nou disc de Joan Miquel Oliver, dos anys després de la publicació del seu últim treball, 'Pegasus'. El músic mallorquí encara la segona part de la trilogia que l'uneix al pintor Albert Pinya amb 'Atlantis', un àlbum que anuncia elèctro, funk, anti-folk i rumba. Tot embolcallat amb el pop delicat, melós i galàctic d'Oliver, que a 'Rumba del temps' segueix jugant amb el 3-4-3 d'Antònia Font: costumisme surrealista i màgic que fa del dia a dia un catàleg líric d'alta cultura.
A 'Rumba del temps' hi ha un ukelele que camina entre bases electròniques i s'hi parla de lleis físiques universals que deixen bocabadat a un rellotger.
A 'Rumba del temps' hi ha una cançó pop de primer ordre.
Celebrem-ho.
'Atlantis', el nou disc de Joan Miquel Oliver, es publicarà el 7 d'abril, editat i distribuït per Sony Music.
