Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Joan Miquel Oliver confessa: els de Pegasus vénen de mal rotllo
Joan Miquel Oliver
©Iván Moreno Joan Miquel Oliver

Joan Miquel Oliver confessa: els de Pegasus vénen de mal rotllo

Vosaltres també sospitàveu que els que vénen de 'Pegasus' (2015), el seu primer àlbum des de la separació d'Antònia Font, no ho fan amb bones intencions, oi? El galàctic mallorquí ens ho confirma tot prenent-se un limoncello.

Per Marta Salicrú
Advertising

Diu Joan Miquel Oliver que veu els extraterrestres "perfectament compatibles amb la nostra vida quotidiana". "Crec que el dia que es decideixin a presentar-se obertament farem el mateix que quan ve un company de la Península a Mallorca: els passejarem, els ensenyarem els llocs guapos, els farem tastar les herbes dolces...". Som en una terrassa per sobre la Diagonal i no hi ha extraterrestres, només terrícoles amb corbata. Tampoc no hi ha licor d'herbes dolces mallorquines, i Oliver es veu obligat a demanar un limoncello. On sí que n'hi ha, d'alienígenes, és a 'Pegasus', el seu tercer àlbum en solitari. És el primer que publica des de la dissolució d'Antònia Font a finals del 2013.

El Joanmi té en cartera un projecte de ciclosofia, mescla de ciclisme i filosofia, amb el qual vol recórrer les Balears en bicicleta a la recerca d'alguna evidència de l'existència de vida extraterrestre. Us sona, oients de 'Pegasus'? "Tenen molt a veure -somriu murri Oliver-. El disc es pot interpretar com un viatge per Mallorca, fins i tot en bicicleta. Té una cadència i un ritme de cicloturista". I sents Orthopedic ragtime i t'imagines enfilant un coll amb el pinyó gros. "La meva font d'inspiració és la realitat. Ho filtres cap a un llibre o cap a un disc, però al final tens la sensació de fer sempre el mateix. Mallorca, la imaginació, el Mediterrani, la vida còsmica... Sempre vaig allà mateix, són els temes que em fan feliç".

Però arriba 'Flors de cactus', el senzill d'avançament del disc, i Oliver amenaça de carregar-se "el personatge". "Dins les cançons hi ha personatges, o si més no sempre n'hi ha un, que és el cantant. És un personatge perquè no sóc jo, mai sóc jo. Jo no sóc el protagonista real de 'Marès a radial' -la que obre l'àlbum-, està basada en la meva experiència però és a un personatge, a qui li passa tot això. Possiblement té la meva edat, deu ser mallorquí... -li deu agradar anar en bici- però és un personatge". Diu que 'Flors de cactus' és "un moment de debilitat". "És un músic de gira que veu, d'una banda, la fantasia des de les cançons, i de l'altra, la realitat de la seva vida. I arriba un moment en què es troba una mica patètic perquè tot això és una fantasmada i ell és una persona normal amb una vida molt poc emocionant". No penseu que si es carregués el personatge faria cançons autobiogràfiques. Encara que les de 'Bombón mallorquín' ho eren, ara diu que faria "boleros, espantosos i depriments".

Diu el mallorquí que 'Pegasu's també evoca 'El misteri de l'amor' (2008), la seva primera novel·la, on hi havia "la mateixa idea del mar, la posta de sol, la fi del món...". S'intuïa que els homenets verds que vénen de Pegasus, tot i el somriure d'orella a orella de la portada -del mallorquí Albert Pinya, premi a la millor obra d'un artista jove a Arco 2014- potser no vénen en pau, que són com els marcians de Tim Burton, que deien "no correu, som amics" mentre fregien terrícoles a tort i a dret amb pistoles de rajos làser. "Tenen un punt d'amenaça: cerquen posicions, tenen poderoses raons... En una versió anterior vaig escriure: 'Venim de Pegasus, tirant a matar', però vaig pensar que era massa agressiu i ho vaig treure: no volia que la penya se'm posàs nerviosa".

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising