[title]
Ull amb les gavines de tots els colors, moltes són lladres i n’hi ha fins i tot d’assassines! No tenen problemes per robar amb intimidació l’entrepà de les mans a un passejant despistat, especialment si és un nen, en degustar per imposició el teu peixet fregit si ets a la taula d’una terrassa vora el mar o en exigir una comissió desmesurada si fas un pícnic en algun parc on ella prengui el sol habitualment. A més, són carnívores caçadores i no tenen cap pudor en compartir amb la ciutadania la seva voracitat sanguínia des de bon matí.
És una imatge buscada pels objectius de molts mòbils i càmeres fotogràfiques, que sovint arriben tard, sense aconseguir copsar el moment, i convertint la realitat en llegenda, per falta de proves. Però és cert: les gavines mengen coloms. L’escena que vaig retratar a la plaça Reial es repeteix a diari a molts d’altres punts de la ciutat, des del port fins a Collserola. La víctima voleteja tranquil·lament picotejant aquí i allà. Sap que hi ha gavines al voltant, les veu arreu i a diari, i no s’acaba de creure que siguin tant dolentes com les pinten. I aquesta incredulitat és la que sap aprofitar tant bé el bon predador. La gavina ataca el colom, el fereix i, abans que mori, comença a picotejar-li la carn i se’l cruspeix viu i cuejant. Mort lenta i cruel. Si Hitchcock aixequés el cap diria que ja ho havia avisat.
