[title]
Siguem realistes, fa temps que la televisió ha passat a un segon pla de la manera més literal possible: avui la tele és allò que hi ha de fons mentre tenim el nas enganxat a la pantalla del 'smartphone'. Amb una pantalla no en tenim prou, necessitem una en primer pla i una altra fent soroll, creant ambient, no sigui que ens quedem en silenci per uns minuts i haguéssim d’escoltar-nos a nosaltres mateixos. Ui, no, quina mandra.
Més enllà d’un inhibidor de silenci, però, la televisió ara és un generador de converses virtuals. Si antigament el que fèiem era posar la televisió per sopar i comentar el programa amb la família ara la família se’ns queda petita i volem comentar i, sobretot criticar, amb tot el món mundial.
Evidentment, Twitter ha estat el gran artífex d’aquesta revolució audiovisual que ens obliga a etiquetar-ho tot amb 'hashtags', però ara li ha sortit un competidor interessant que integra les funcionalitats de les apps amb més èxit del mercat: la comunicació instantània i el seguiment en directe i en comunitat d’un esdeveniment concret. És a dir: una encertada barreja entre Twitter i Watsapp. Missatgeria mòbil + missatgeria social.
Es diu shootr i és la nova aplicació gratuïta que es basa a compartir emocions i experiències en temps real. Un concert, un partit de futbol, una sèrie... a shootr pots comentar i veure els comentaris d’altres sobre allò que tu estàs veient o vivint. Més encara: pots veure qui està participant de l’esdeveniment encara que no comenti ni faci cap aportació. La idea és que es creïn grups d’usuaris en funció de l’experiència que volen compartir o el programa que volen seguir. Un cop entres a l’aplicació, disponible per a Android i IOS, pots veure els diferents canals creats per altres usuaris i seleccionar el que s’adapti als teus interessos o també pots crear-ne un de nou.
A Catalunya està tenint molt bona acollida (més de 15.000 usuaris) gràcies al suport que rep de diferents televisions, ràdios i 'influencers'. Cada programa comparteix el seu 'stream' i dóna peu a què tothom que vulgui comenti i interactuï, sense necessitat de fer servir cap 'hashtag'. Això sí, es manté el límit de 140 caràcters.
Així doncs, sembla que l’app del mitjó (que algú ens expliqui el logo, si us plau) ha vingut per quedar-se i reforçar el concepte de segona pantalla. Entre això i les últimes estadístiques que demostren que Youtube està guanyant terreny a la televisió és evident que estem en plena època de canvi d’hàbits de consum audiovisual. Vés a saber si d’aquí a uns anys la Maria Teresa Campos ens parlarà directament pel mòbil. Seria la fi del món.
