Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Sitges 2015: Estic veient una de por o un drama?

Escrit per
Marta Salicrú
Publicitat

L'etiqueta de festival de 'cinema fantàstic' li va un pèl petita a Sitges. De fet, la que se li adiu més –i a la qual que el director del certamen, Ángel Sala, sovint recorre– és la de 'cinema de gènere', una etiqueta calaix de sastre amb què es fa referència al conjunt de gèneres cinematogràfics més enllà del drama i la comèdia, els que tenen unes característiques molt específiques, com el thriller, el cine de terror, el de ciència-ficció, el d'acció, el negre, etc., i tots els subgèneres que se'n deriven.

En cent anys i escaig d'història del cinema, les possibilitats dels gèneres s'han espremut, i per dir coses noves cada cop més els cineastes estan tendint a violentar les seves fronteres, a crear híbrids, i fins i tot a confondre l'espectador amb ells. I si no estas segur del gènere del film que està veient, no pots fer servir les convencions que li són pròpies com a pista: estàs a les fosques.

És el que fa Karyn Kusama a 'The invitation' (2015) a partir de la confrontació de dues maneres de viure el dol i de com la mort d'un fill afecta els membres d'una parella. La directora de 'Jennifer's body' (2009) i 'Æon Flux' (2005) fa anar l'espectador per allà on vol, fent canviar la percepció del que veu a la pantalla –el retrobament d'un grup d'amics en una festa ja d'entrada tensa dos anys després d'un fet traumàtic que ha afectat profundament la parella protagonista– en funció de si la lectura és en clau de drama psicològic o de thriller. 

El debutant Henry Hobson, per la seva banda, ensenya les seves cartes a 'Maggie' (2015), però l'espectador que esperi trobar-hi els clixés del cinema de zombis, pot sortir de la sala desconcertat. Un pare de família, interpretat per un contingut Arnold 'Gobernator' Schwarzenegger, recull de l'hospital la seva filla adolescent (Abigail Breslin) perquè passi a casa els seus últims dies abans que un virus la converteixi en un mort vivent. Esclar que hi ha mossegades i cossos putrefactes, però el tractament s'apropa més el d'un drama al voltant de l'acceptació d'una malaltia terminal per part d'una persona jove que als films de George A. Romero.

De moment, cap de les dues no té data d'estrena a l'Estat.

Últimes notícies

    Publicitat