Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 'Soy cámara': del museu al Youtube
Notícies / Art

'Soy cámara': del museu al Youtube

'Soy cámara': del museu al Youtube

‘Els turistes omplen més els museus de Barcelona que els barcelonins’. L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) fa una enquesta anual als visitants dels museus de la ciutat per saber quin tipus de visitants tenen i d’on vénen. Al 2015 només un 17% dels visitants eren locals.

Agafant l’enquesta de l’ICUB i mirant les dades del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) veiem que hi van més turistes estrangers que barcelonins, però les xifres són bastant equilibrades. I sobretot perquè té un índex de retorn important: més de la meitat dels visitants ja hi havien estat abans.

La funció dels museus està començant a quedar fora de les quatre parets d’un recinte expositiu. Ja no té sentit que un museu només faci exposicions. Ha de tenir una vida 'online' per aconseguir nous públics, que indirectament atreguin i exposin les idees del museu però al ciberespai.

En aquesta lluita, el CCCB fa temps que desenvolupa el programa de televisió ‘Soy cámara’. Després de cinc anys a Televisió Espanyola, ara deixa les ones hertzianes i s’abraça al Youtube. Perquè entreu en aquest univers, us fem una selecció de tres capítols ben diferents, i us convidem a entrar-hi i remenar. Val la pena. I cada divendres en surt un de nou.

  • “Barcelona, cadàver exquisit”

Quina és la Barcelona que donem a conèixer? Quina és la imatge que s’endú un turista que baixa d’un creuer? Arran d’un taller i amb la col·laboració del festival Barcelona Creative Commons (BccN) i usant de pilar el discurs de Xavier Albertí sobre el turisme a Barcelona, es reflexiona sobre la ciutat i si succeeix el fenomen d’algunes ciutats italianes (com Florència o Venècia) que "han desaparegut per al comú dels mortals, són només una mena de cita irònica i autorreferenciable d’un passat que no tornarà mai més. Són ciutats a les que quan hi vas, vas a la postal de la ciutat, i la ciutat ha desaparegut".

 

  • “Per què treballem?”

Aquesta pregunta va ser el tema de les VI Jornades Filosòfiques de Barcelona, coordinades per Xavier Bassas i Felip Martí-Jufresa al CCCB, l’Arts Santa Mònica i l’Institut Francès a l’octubre del 2015. D’aquí en surt una entrevista molt interessant a l’economista Yann Moulier-Boutang que enllaçat amb el discurs sobre la precarietat del també economista Guy Standing i les imatges de Harun Farocki fan un collage que fa pensar i repensar-se.

Treballem per guanyar-nos la vida o per perdre-la? Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.

 

  • David Simon’s American Pie.

I per últim, no podem amagar una debilitat personal. David Simon és una de les ments més lúcides no només de la ficció televisiva nord-americana amb obres com The wire, Generation kill, Treme i Show me a hero sinó que cada vegada que obre la boca per parlar de política se l’ha d’escoltar. Si ho va fer el president Obama convidant-lo a la Casa Blanca, no ho farem nosaltres amb un clic a YouTube? Convidat del Serielizados Fest, l’equip del 'Soy cámara' li va fer una entrevista i aquest és el resultat.

 

 

La lluita per conquerir nous públics i per fer que les idees s’escampin fora de les parets dels museus és molt lloable, i si a més es fa amb el gust i la intel·ligència del Soy cámara, doncs a fer clic i a visionar.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments