Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Teatre Lliure vs. Teatre Nacional

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

El Teatre Lliure i el Teatre Nacional, els dos espais escènics amb més pressupost del país i, per tant, amb una programació més ambiciosa, ja han posat damunt la taula les seves cartes de cara a la temporada que ve. D'entrada, podríem dir que s'assemblen molt, que queda lluny aquella època en què cadascun d'ells feia la seva i era gairebé impossible veure algú del Lliure al Nacional i viceversa.

Transvassament
De fet, tinc la sensació que la 'gent' del Lliure de Rigola ha passat al Nacional de Xavier Albertí. El mateix Rigola, que farà 'El público' de García Lorca, ja fa un parell de temporades que s'ha instal·lat a les Glòries, tot i que, com a exdirector del Lliure, té la potestat de fer-hi un espectacle a l'any. Però també hi trobem Carlota Subirós ('Maria Rosa'), Carles Santos ('Patetisme il·lustrat'), Lluís Homar ('El professor Bernhardi')... Al Lliure, alhora, hi veiem l'exdirector del Nacional, Sergi Belbel, que també sembla més còmode al teatre de Montjuïc. Hi va fer 'Dies feliços' amb la Vilarasau i ara hi farà 'Maria Estuard', de Schiller, amb Sílvia Bel, una actriu que 'era' del TNC.

Julio Manrique
Només Julio Manrique està als dos llocs. Al Lliure, amb la reposició d''El curiós incident del gos a mitjanit', que anirà a Montjuïc. I al Nacional, amb el 'Don Joan' de Molière que dirigeix David Selvas. El Nacional, al seu torn, li ha furtat Emma Vilarasau al Lliure, ja que la tindrem protagonitzan el 'Victòria' de Pau Miró a la Sala Gran.

Internacionals
El Lliure continua sent l'únic teatre que porta gent de fora. La temporada que ve, miracle, tindrem Robert Lepage i el seu '887'. I el retorn de Toni Servillo, tot i que aquest cop en lloc de fer-nos un De Filippo, el cantarà. Jennifer Tremblay, Jennifer Haley i Owen McCafferty són els autors que incorpora al repertori. Al Nacional, simplement, no tenen diners per dur gent de fora. Tampoc no estrenen cap autor contemporani estranger.

Dramatúrgia contemporània
Aquesta temporada, en certa mesura, serà la del retorn de l'autoria catalana al Lliure, gairebé despareguda en les últimes dues temporades. Hi podrem veure el 'Vilafranca' de Jordi Casanovas, 'Conillet' de Marta Galán Sala i 'Sota la ciutat', de Llàtzer Garcia. Al Nacional, tindrem el debut a la sala gran de Pau Miró amb 'Victòria'... I poca cosa més. Eliminar el T6, el projecte de suport a la nova dramatúrgia, va ser més que un error que, crec, en veurem les conseqüències d'aquí a uns anyets, quan encara tractem de 'joves dramaturgs' gent que tindrà 45 anys.

Shakespeare
Al Lliure, van quedar farts de Shakespeare, la temporada passada, i la que ve reposen 'El rei Lear' de Núria Espert i estrenen el 'Hamlet' de Pol López i Pau Carrió. Al Nacional, Àngel Llàcer dirigeix 'Molt soroll per no res'.

Madrilenys
Dir que el Lliure s'ha convertit en l'ambaixada del teatre madrileny a Barcelona potser seria exagerat, però comptin el que vindrà la temporada 2015/2016 i treguin les seves conclusions: 'Edipo Rey' d'Alfredo Sanzol, 'Medea' d'Andrés Lima, 'Antígona' de Miguel del Arco, 'El alcalde de Zalamea' d'Helena Pimenta, 'El rey' d'Alberto San Juan. Al Nacional, 'El público' de Rigola ve amb coproducció del Teatro de la Abadía de Madrid. No s'ha equivocat de lloc?

Últimes notícies

    Publicitat