Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Tens al·lèrgia als guiris?
Notícies / Ciutat

Tens al·lèrgia als guiris?

Tens al·lèrgia als guiris?

Als barcelonins no ens agrada gens que ens anomenin 'turistofòbics'. Aquesta és una paraula lletja, plena de rancúnia i que apunta cap a un trastorn de conducta. No, no som malalts. Som ciutadans que paguem impostos i mereixem els mateixos drets i tranquil·litat que els de Picamoixons de Croutons d'Amunt. Des d'aquí proposem el terme 'alerguíric': barceloní –qui viu i/o treballa a Barcelona– que pateix una irritació degut a l'exposició continua al turisme massificat. Aquí teniu set símptomes per determinar si sou o no 'alerguírics':

1. Heu donat malament una direcció a propòsit. Aquella família de mormons de Utah semblaven molt bona gent, però fent una filigrana de 360 º amb l'índex els heu enviat als blocs de pisos okupats de la Mina, enlloc d'orientar-los cap al Museu de Ciències Naturals del Fòrum. Total, heu pensat, mal profit els faria la visita perquè són creacionistes...

2. Heu anat a posar més d'una queixa a la seu del Districte. Aquest és un calmant recomanat per a la irritació 'alerguírica', que millora l'efectivitat de la trucada a la Urbana. Posem per cas que n'esteu fins als nassos d'aquell hotel que CADA dia fa càrrega i descàrrega de guiris mamats a les quatre de la matinada davant casa vostra. En el meu cas, això ocorre a Poblenou, davant de l'hotel d'una cadena nord-americana que rebenta preus, i on una vintena de turistes del país de la llibertat es munten una festa cada nit: no pas a la vorera sinó directament envaint la calçada. L'altre remei és fer punteria amb la verdura caducada que tingueu a mà. Només tomàquet, sisplau, que taca però no fan mal.

3. La gent de bé i ordre que defensa el turisme i la propietat privada per davant de tot us treu de polleguera. Encara que sigui de calaix estar d'acord amb els tertulians conservadors aquí: perquè a la propera 'performance' amb ganivets i passamuntanyes hi ha moltes possibilitats que algú rebi un tret de la policia. I en aquest cas tothom és innocent (almenys ningú no mereix un tret). Esclar que trobes a faltar en la veu del tertulià de dretes l'instint assassí quan parla de l'hotel en construcció que quasi esfondra una illa de cases al carrer Llull...

 

 

4. Us emprenyeu aparcant la bici al centre. Perquè, encara que a la barra hi hagi plaça lliure, no hi cap ni un ou per culpa de les bicicletes dels veïns. I quan feu maniobres orquestrals per encaixar-la sense trencar res –ni vostre ni del veí– veieu que tots els vehicles que fan l'equivalent ciclista del 'manspreading' es diuen 'Rent-a-bike-', 'Budget bikes', 'Guiribike'... I teniu la temptació d'aparcar 'a-sac-pac-bike'.

 

5. Teniu un malson recurrent: aneu tant tranquils per un carrer de vianants, i una serp gegantina de metall taronja quasi us engoleix. Us n'escapeu pels pèls. Quan s'allunya, veieu que en realitat la serp diabòlica està formada per cinquanta jubilats de la Selva Negra, pedalant com si remessin a galeres. Segons la normativa municipal, els grups de bicicletes de lloguer no poden tenir més de 15 bicicletes circulant. Encara que, escolta, sovint te'n trobes a 23 envaint el carril bus i aquí no passa res.

 

6. Repetiu 'mantras' per fer baixar el brot 'alerguíric'. En el fons sou bona gent, raonables i llegits, i sabeu que el Mal no és el Turisme, sinó com certes empreses l'exploten. Pels moments més durs del dia teniu a mà reflexions d'autoajuda plenes d'humanitat i saviesa: «el problema és que només hi hagi turistes, no pas el turista com a individu», «jo també sóc turista», «el turista també és víctima de l'especulació i el mercantilisme sense escrúpols»... Esclar que això salta pels aires quan tornant de passejar amb la criatura, un diumenge a la tarda, et trobes un guiri m@%&!*$t pixant al portal de casa teva. Si ets més alt que ell, emprar diversos graus de violència et pot passar pel cap (si són més d'un i grossos, truca a la poli).

7. Passeges pel Gòtic i de sobte et venen ganes de plorar. Cada cop que passes pel barri, detectes com qui no vol la cosa que ha tancat alguna establiment que formava part de la teva vida. No cal que sigui res emotiu ni especial, només algun local funcional que havies vist obert des de que tens us de raó. Encara que només hi haguessis entrat dos cops en la teva vida, era un bocí de vida urbana únic, que només existia en aquesta ciutat i feia la seva feina. La darrera víctima: la Granja Xador, al carrer Argenteria, acaba de tancar. Un Starbucks la substitueix.

 

Advertising
Advertising

Comentaris

1 comments
Alfonso L

Cómo se le nota al Ricard Martí que no ha viajado lo suficiente.