Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Un humor de dentadura postissa
Notícies / Cine

Un humor de dentadura postissa

'Ser o no ser' d'Ernst Lubitsch
'Ser o no ser' d'Ernst Lubitsch

El bigoti de la senyora Anna K
Un gran amic meu és fill d’alemanya i català, i a casa eren sis germans. La mare era (i encara ho és) una persona molt recta, de principis clars i ferms, com a la cançó ‘Avís per a navegants’ dels Manel. Una dona extremadament seriosa i poc avesada a la gatzara. Amb matisos, perquè, quan els sis germans eren petits, de tant en tant la mare abaixava la guàrdia i es presentava davant la canalla amb un llarg bigoti postís negre que es lligava al clatell. I els nens reien moltíssim. El bigoti de la senyora Anna K vindria a ser la dentadura postissa del protagonista de ‘Toni Erdmann’. Humor alemany.

Lubitsch i la fusió
Al cinema comercial, l’humor alemany té un representant gloriós en Ernst Lubitsch, un berlinés que va emigrar a Hollywood i, envoltat de genis com el centreeuropeu Billy Wilder, Samson Raphaelson o Charles Brackett, sagaços guionistes, uns primeres espases del guió, va fusionar la comèdia germànica amb la nord-americana.

Toni Erdmann

 

'Toni Erdmann' de Maren Ade

 


Les brometes de Herzog

Els nois del Nou Cinema Alemany dels anys 60 no van practicar un humor estàndard, no s’hi van dedicar a fons. Fer gràcia als espectadors no era una de les seves prioritats, però sí és fàcil que se t’escapi alguna riallada (nerviosa o relaxada) amb les sòrdides històries de Werner Herzog i Rainer Werner Fassbinder.

Disfressar-se per fer riure
La dentadura postissa, la perruca i l’enorme disfressa peluda de ‘Toni Erdmann’ exemplifiquen una mena d’humor alemany que només poden captar en tota la seva essència i efectivitat persones com el meu amic o els afortunats que també coneixem l’estricta però amorosa senyora Anna K, que, això sí, fa anys que no es posa el bigoti. N’hi haurem d’aconseguir un de nou!

 

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments