Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Un parc sense murs?

Per
Ricard Martin
Publicitat

Fa mes i mig, una notícia al diari em va cridar molt l’atenció: parlant de la reforma de Pere IV, el periodista deia que la cirereta del pastís seria l’obertura del parc del Centre del Poblenou. La fase final de la reforma seria l’eliminació dels murs i hi hauria continuïtat dels parcs (com al conte de Cortázar).

Encuriosit per la novetat, vaig trucar al districte per conèixer-ne més detalls. La resposta va ser del tot destrempant: “Al mandat anterior es va posar sobre la taula aquesta opció, una de moltes. Però no l’hem tinguda ni en consideració. De moment es licita la primera fase i no sabem ni com ni quan es farà la fase final”. (La primera fase, de Roc Boronat a Bilbao, tindrà un únic carril de circulació, un de serveis i un carril bici bidireccional i voreres més amples).

El parc de Jean Nouvel se’ns va vendre el 2008 com una joia arquitectònica. I de fet, com la Vila Olímpica, ha superat amb nota els mals averanys dels qui deien que era un fiasco que el ciutadà detestaria (jo em conformaria que l’obrissin a les 7.30 h per poder-hi anar a córrer més aviat!). De fet, crec que els aborígens el preferim així. S'ha integrat del tot en la vida del barri: els veïns hi fan les festes d'aniversari i alhora atreu turistes d'una manera moderada. Protegit del brogit del trànsit, conserva un cert aire de misteri i no se t'omple de domingueros.

Cal, cada deu anys, desmuntar una obra faraònica (aquesta considerada art) per refer-la? Crec que la gent està molt més motivada amb la possibilitat d’arribar a la part alta en tramvia en quinze minuts i no en una hora, que amb un parc lunar sense murs.

Últimes notícies

    Publicitat