Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right "Un tuit té ànima, senyor Ruiz Zafon?"
Notícies / Art

"Un tuit té ànima, senyor Ruiz Zafon?"

Carlos Ruiz Zafon al Tibidabo
© Andreu Gomila

Que l'autor "més llegit en castellà després de Cervantes", així com ens el presenta Carles Francino, tanqui la tetralogia del cementiri dels llibres oblidats és, certament, tot un esdeveniment. Si l'escriptor és barceloní, encara més. Prou per fer pujar al temple expiatori del Tibidabo 300 persones, llogar l'església, col·locar-hi un 'set' i una munió d'hostesses i 'hostessos' amb una xapa a la solapa. És, també, el fenomen literari de l'any.

Estem parlant, esclar, de Carlos Ruiz Zafón, que acaba de publicar 'El laberint dels esperits'. Un home que ha canviat de 'look', que s'ha fet ric i que és cada vegada més savi. Tan savi com resistir una presentació en format entrevista d'un periodista popular que aquest migdia ha estat capaç de fotre-li enlaire el moment estel·lar a l'autor súper vendes, quan, aprofitant que l'autor viu entre Los Angeles i Barcelona, no s'ha pogut aguantar (literalment, així ho ha dit) i li ha preguntat per Donald Trump i el 'procés' sobiranista català. Ruiz Zafón ha escapolit l'escomesa i ha dit veritats com temples, tot i deixar clar que hi havia gent més experta que ell per respondre aquesta pregunta.

Però el moment de glòria de Francino ha estat quan li ha preguntat a Ruiz Zafón per les noves tecnologies –els seus llibres passen durant el segle XX, fins als anys 70– i li ha dit: "Un tui té ànima?". Així, com qui no vol la cosa. El senyor escriptor ha somrigut i ha contestat de manera molt elegant, sense burlar-se de l'entrevistador pagat. "Tots els escriptors escriuen per als lectors del nostre temps". Chapeau!

Més enllà dels tràngols, l'autor, tanmateix, ha deixat clares unes quantes coses que tots els seus fans haurien de tenir en compte:

1. Després de quinze anys dedicats a completar la tetralogia (o "quartet", com li deia ell), no sent cap llàstima. Diu que està ben tranquil i no recordava ben bé què va fer quan va escriure la paraula "fi". "Potser vaig anar a fer un tomb", ha dit.

2. Sap que això que li ha passat no li tornarà a passar mai i agraeix a l'èxit haver pogut escriure amb total llibertat.

3. Creu que ha sortit indemne de tot plegat. "La literatura és una amant cruel; els escriptor se n'enamoren, però la literatura no s'enamora dels escriptors", ha dit.

4. Alicia, la protagonista d''El laberint dels esperits' és el seu personatge preferit. Li ha dit a Francino que no tenia cap possibilitat amb ella.

5. Ha barrejat tots els gèneres en els quatre llibres, de la tragèdia al llibre d'aventures, de la novel·la policíaca a la ciència-ficció, del costumisme a la comèdia.

6. No creu que hi hagi cap veritat universal en els seus llibres. Només espera que els seus lectors es qüestionin la realitat, sobretot quan els diuen què han de pensar.

7. No pensa cedir els drets de les seves novel·les ni al cine ni a la televisió. "Seria una traïció", ha dit. "És innecessari", ha reblat. Sap que es forraria, però com que ell parla de l'amor als llibres, a la literatura, creu que no té cap sentit traslladar-ho a un altre format.

8. Té moltes ganes de contar històries. No està gens cansat de l'ofici, tot i que, va admetre per sota, li agradarà, a partir d'ara, no pensar en els lectors, sinó pensar en ell.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments