Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Una altra vaga de metro. Visca!
Notícies / Ciutat

Una altra vaga de metro. Visca!

metro

Son les 8 del matí a la meva parada. Enèsima vaga de Metro a Barcelona. La imatge de l’estació evoca una fàbrica de carn humana processada. Una massa sudorípara i inabastable de gent emplena l’andana. Del terra emergeix una fortor d’humitat, peus i halitosis que es manté en flotació sobre els nostres caps com una boirina tòxica. Cops de colze. Empentes. Algú respira molt a prop del meu clatell. I el metro que no ve. I això que s’emplena.  

Els desesperats usuaris que comparteixen infern amb mi no estan tan lluny dels treballadors del metro que han convocat la vaga. La majoria d’aquests usuaris segurament pateix unes condicions laborals infinitament pitjors. Molts d’ells han de fer sacrificis per pagar els caríssims abonaments de TMB. De fet n’hi haurà que fins i tot perdran diners... El que fa més mal és precisament això, que els que més necessiten el metro per subsistir siguin els principals ferits en aquest foc creuat entre els treballadors de TMB i l’Ajuntament. I no parlo d’un grup reduït de persones, parlo de milers i milers de damnificats.

I en aquesta estació en som uns quants; comprimits, emprenyats com a mones, entrant a cops a un vagó farcit de gent que recorda als trens massificats de Bangla Desh. N’hi ha que es queden fora. No hi caben! Per a molts treballadors, el metro és un article de primera necessitat. Vital. Una vaga tan llarga suposa un problema irresoluble per a aquesta gent, un canvi radical de dinàmica en la seva rutina i en molts casos una pèrdua d’ingressos.

És molt fàcil treure el carnet de cupaire a temps parcial i posar-te del costat de TMB. Efectivament, la vaga no es nota fora de les hores punta. Si agafes el metro a les 11.30 h, et semblarà un dia normal. Ara bé, a tots els que demanen comprensió amb les reivindicacions dels treballadors del metro i deien que tampoc ens morirem per esperar sis minuts més del compte, els convidaria que anessin demà a Estació de Sants a les 8 del matí i respiressin ben fort l’odi i la impotència dels usuaris. Si és que poden respirar.    

Començo a pensar que als treballadors del metro se’ls en fot la imatge repel·lent que l’opinió pública s’està enduent d’ells. El deteriorament del prestigi del col·lectiu ja és insalvable. Fins i tot els que haurien de defendre’ls per solidaritat treballadora, la classe obrera que pica pedra a les set del matí i utilitza el metro com a mitjà de transport, han esgotat definitivament la seva paciència. La sensació és que s’han quedat sols.  

No obstant això, hi ha un sector de damnificats per la vaga que em resulta més preocupant que els rebotats. Són els resignats. Usuaris del metro que ja han assumit la vaga com un fenomen inevitable i cíclic, que l’accepten en silenci i reben el càstig entumits, com sacs de boxa. Això és el que fot més por. Que acceptem les vagues salvatges com a rutina i no ens importi ser utilitzats com a escuts humans en una guerra que només es nodreix de víctimes innocents. Ja n’hi ha prou.

Advertising
Advertising

Comentaris

7 comments
Feminista A

I enlloc de queixar-te a l'Ajuntament, com a treballador et queixes dels vaguistes... I see.... Ah, també veig que se te'n foten les condicions laborals dels treballadors de TMB. Alright, llavors no et queixis de les condicions per arribar al teu lloc de treball.


P.D.: hi ha una fantàstica flota de busos a Barcelona, un bicing i un munt de possibilitats més. I si tinguessis una mica de consciència de classe, no agafaries el metro en jornada de vaga com a acte de suport.

Júlia S

Dilluns vaig agafar el metro a les 19, que de 18-20 se suposa que no hi havia vaga, i vaig esperar el metro 7min. Al sortir vaig ficar reclamació, només faltaria.

knoopx -

Entre empleats que se'ls en foten els usuaris, directius poca vergonya, governs que afavoreixen el transport privat, usuaris caradures que no paguen, tarifes abusives, parets forrades de publicitat i turistes que tracten les instal·lacions com un abocador d'escombraries fa uns quants anys que he deixat d'agafar metro. Recomano a tot el que pugui que es compri una bicicleta, de segona mà, no més de 50€. Us fareu un favor a vosaltres mateixos, estalviareu en calers i salut i amb una mica de sort canviarà el panorama.

Esther

A mi el que més em fot és que no es donen a conèixer les raons de tanta vaga. Què demanen els treballadors? Més sou? Flexibilitat horària? Reduïr jornada laboral? Que ho facin saber i potser així (tot i que ja és massa tard) tindran una mica de solidaritat ciudadana...

Quim P

@Esther jo el cas del tmb en particular no el conec..pero conec a altra gent que esta en "altres sectors aixi privilegiats" i es queixen de que la gemt que aporta la produccio a l empresa duen anys i panys amb retallades i sous congelats i els seus superiors sels pujen cada dos per tres.no sent inversors ni re aixi.

Juan N

@Quim P @Esther Llavors si l'únic problema el tenen amb els seus superiors, el que haruien de fer els treballadors de la TMB es només deixar les portes obertes a tothom. Aquesta vaga no te raó de ser.

Mariona M

@Juan N @Quim P @Esther Tenen totalment prohibit obrir les portes... Ja és va parlar en la primera vaga... 
El que va passar es que van reduir plantilla, congelar sous, apujar el preu del transport amb l'excusa de la crisi, i els superiors només feien que augmentar-se el sou