Una qüestió de formes

A l’hora d’assaborir bé la cervesa i gaudir al màxim de les seves particularitats, el got, copa o gerra en què se serveix pren una gran importància. En funció de com sigui, potenciarà uns detalls del gust o uns altres. Per començar, el gruix del vidre ja marca la primera diferència, perquè si es tracta d’un vidre gruixut, tot i que és més resistent de cara al servei, resulta més desagradable a l’hora de beure. El vidre fi, en canvi, permet la permeabilitat de l’aire i l’expressió aromàtica del líquid.
Un detall important és l’obertura de la boca. Quan presenta angle, permet que la cervesa arribi primer a la punta de la llengua, la zona més sensible als dolços i àcids. En canvi, si és recta, aconsegueix que la cervesa es reparteixi pels laterals i el fons de la llengua. Una boca gran permet, a més, percebre amb més intensitat aromes complexes, mentre que una boca petita el que fa és concentrar-les.
El cos de la copa també juga el seu paper. Si és ample, permet l’oxigenació de la cervesa i l’expressió aromàtica d’aromes terciàries i complexes, alhora que facilita una sortida major de diòxid de carboni. El cos estret, en canvi, concentra aromes delicades i permet el desenvolupament lent i continu del diòxid de carboni. Pel que respecta a la tija de la copa, o en el cas de la gerra, la nansa, és sempre recomanable, ja que permet agafar la copa sense escalfar la cervesa.
Tradicionalment, quan una marca treu al mercat una cervesa nova l’acostuma a acompanyar d’una copa o got per servir-la que resulta ideal per ressaltar les característiques més importants del producte i l’estil cerveser. I, en aquest sentit, Moritz disposa d’un ampli ventall pensat expressament per assaborir cada una de les varietats. Si feu un tast a la Fàbrica Moritz comprovareu com en canvia el gust. ■