Com buscar pis a Barcelona?

Comencem pel final. Després de setmanes, inclús mesos, heu trobat el pis perfecte. Sobretot si és de compra, tot i que també de lloguer, és recomanable buscar el suport d’experts a l’hora de formalitzar el contracte. Encomaneu-vos a un advocat, a un API (dedicats a la compravenda d’immobles) o a un administrador de finques (gestionen comunitats de propietaris i lloguers). Al Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (www.cafbl.cat) trobareu suport professional si necessiteu mediació. Recordeu, també, que teniu dret a demanarlos el número de col·legiat i a trucar al col·legi respectiu davant de qualsevol dubte.

És a dir, sigues el primer! En el negoci del lloguer, arribar aviat –per no dir el primer– ho és gairebé tot, de manera que assegura't assabentar-te abans que ningú dels habitatges que surten al mercat. Per aconseguir-ho pots crear alertes als principals portals que utilitzen les agències a Barcelona: Idealista, Fotocasa i Habitaclia. A més, algunes agències són molt actives a les xarxes socials: seguir-les de prop pot ajudar-te a descobrir pisos abans que apareguin en els portals. 

Preneu nota dels bàsics: sobretot si busqueu un pis de compra, informeu-vos de qui n’és realment el propietari (no només l’intermediari), demaneu el número de cadastre de l’habitatge, reclameu la cèdula d’habitabilitat i el certificat d’eficiència energètica. Esclariu que no hi hagi cap hipoteca de què us hàgiu de fer càrrec i esbrineu fins a on s’han pagat els subministraments. Per acabar, repasseu totes les condicions que engloba el preu final: quines poden ser les despeses addicionals (serveis de comunitat, porteria, impostos, subministraments) i a quins espais concrets teniu accés (zones comunes al terrat, aparcament...).

Efectivament, has interioritzat que callant no s'arriba enlloc, però et passes de frenada i comences a actuar com qui mereix una ordre judicial d'allunyament per assetjament. No cal! Insisteix en la mesura justa per demostrar el teu interès i compromís, sigues sempre educat i intenta adaptar-te a les opcions de visita o reunió que et proposen.

És una mena de loteria: les probabilitats que et toqui són poques, però encara n’hi ha menys si no hi jugues. Els requisits generals per inscriure’s al registre són ser major d’edat, estar empadronat a Barcelona, no tenir un habitatge en propietat i no superar els ingressos màxims, que depenen en funció dels tipus d’habitatge. Us hi podeu registrar trucant al 010 i per aconseguir tota la documentació que demanen, aneu al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, al Polígon Industrial de la Zona Franca.

A Barcelona, especialment a Ciutat Vella, hi ha una pila de finques antigues. L’antic és encantador (qui podria negar-se a aquells terres hidràulics i finestrals de fusta?) però també pot portar molts problemes. Bàsicament, que res acabi de funcionar gaire bé. En tot cas, si us heu enamorat perdudament d’una joia del passat, reviseu-li bé les costures i el maquillatge. I especialment si l’heu de comprar, tingueu en compte que el que sembla un bombonet pot convertir-se en un pou de despeses.

Tan senzill i tan efectiu a l’hora de recuperar la fiança. Quan lloguis un pis, una casa o un local, dedica un temps a fer fotos de cada estança i cada racó, especialment dels endolls, les finestres, els forats, la pintura, petits desperfectes i tot el que pugui suposar un conflicte a l’hora de deixarlo. Envia-te-les per mail a tu mateix, posa-hi algú en còpia, guarda-les a un disc dur amb un nom que sigui fàcil de trobar. Quan deixis el pis i vinguin a comprovar en quin estat l’has deixat, sempre podràs fer servir les fotos com a prova irrefutable. Pot tenir un punt de conspiranoic, però evita ensurts i facilita les coses. No us portarà més de quinze minuts.

Com tants altres aspectes de la vivenda, el permís per portar-hi o no un animal depèn del que s’estipuli al contracte. És a dir, del que indiqui el llogater. Per tant, el millor és parlar-ho i arribar a un acord. El que sí que heu de saber és que si el contracte prohibeix explícitament tenir una mascota i ho feu de totes maneres, el propietari podrà fer-vos fora del pis sense cap problema, i si hi ha cap desperfecte, també sense la fiança.

No signis res sense llegir-ho amb atenció. Llegeix la lletra petita, les clàusules i totes les condicions prenent-te tot el temps que necessitis. Fes-ho, especialment, si has demanat una hipoteca. Atenció amb el lloguer: quan el contracte no especifica res, la durada mínima és d’un any. L’inquilí té dret a prorrogar-lo fins a cinc anys. Passats aquests cinc anys i sempre que sigui voluntat de l’inquilí i el propietari no s’hi oposi, pots prorrogar-lo fins a tres anys sense que el contracte canviï.

Pot ser que el pis on entres a viure encara no tingui els subministres donats d’alta, que calgui pintar-lo o que no tingui rentadora ni nevera. En els casos en què es considera que un habitatge no està preparat per viure-hi, l’arrendatari pot sol·licitar un temps de carència de renda. No hi ha cap llei concreta sobre això ni el llogater té per què oferir-ho, però sempre es pot proposar abans de firmar el contracte i arribar a un acord sensat amb el propietari. No es perd res provant-ho.