Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 7 versions d''Alícia al país de les meravelles'

7 versions d''Alícia al país de les meravelles'

La novel·la que Lewis Carroll va publicar ara fa més de 150 anys ha estat adaptada molts cops al cinema. Nosaltres hem caigut al cau del conill

Alícia al país de les meravelles
Per Josep Lambies |
Advertising

Tim Burton va dirigir la seva 'Alícia al país de les meravelles' al 2010, on recordareu que Johnny Depp feia una ansiosa interpretació del Barreter Boig, amb dos ulls com boles de billar, injectats en sang, amb pinta que el seu camell l'hagués deixat tirat. Ara s'ha estrenat la segona part, 'Alicia a través del espejo', també de la factoria Burton, i amb el càsting original, tot i que dirigida per James Bobin. Hem de confessar que a nosaltres no ens ha acabat de fer el pes, però hem trobat l'excusa perfecta per repassar les millors adaptacions i versions de la novel·la de Lewis Carroll que ens ha donat el setà art.

Alícia a través del cinema!

Alícia al país de les meravelles

Fem una mica d'arqueologia

Cecil Hepworth va ser el primer a portar la novel·la de Lewis Carroll a la gran pantalla, l’any 1903, quan encara no feia una dècada que el cinematògraf havia estat patentat pels germans Lumière. Hepworth era fill d’un operador d’espectacles de llanterna màgica, i havia passat la seva infància en sales fosques que feien olor de parafina, on es va alimentar de fantasies com aquesta. Es tracta d'un curtmetratge de vuit minuts i escaig, conservat en molt males condicions. Veure'l és tot un exercici d'arqueologia. I encara així, quina joia!

Alícia al país de les mervalles

Cary Grant és el que va de tortuga

Aquesta és de l’any 1933, i és al·lucinant. Primera, pel càsting de luxe: Gary Cooper, irreconeixible, vestit de cavaller de llauna amb bigoti blanc i una nàpia de barra de quart, i Cary Grant, que amaga la seva identitat rere la disfressa de la tortuga ploranera, amb closca i cap de vaca marina (trobeu-lo a la foto!). El guió és obra de Joseph L. Mankiewicz, i data de molt abans que el gran públic el conegués per títols com 'Eva al desnudo', quan encara no era ningú. L'estètica és d'un preciosisme fastuós. No us perdeu l'escena en què Tweedledum i Tweedledee, els dos bessons sinistres, expliquen la història de la morsa que es va menjar un plat d'ostres ingènues.

Advertising
Alícia al país de les meravelles

La maledicció titelles de Lou Bunin

Del 1949, ens en queda una versió amb música de carilló que combina acció real amb 'stop-motion', amb uns titelles preciosos, obra del ninotaire Lou Bunin, que va fer una bona feina. Atenció a les ganyotes que fa la llebre, amb monocle, cella en arc i cara de pomes agres, al ball de les llagostes del final, al zoo de micos i lloros que habiten els boscos encantats, i sobretot a la Reina de Cors, amb el llavi inferior com un cuc de terra, tibant com si hi tingués enganxat un ham de pesca. En la mateixa època, Walt Disney estava ultimant la seva adaptació d''Alícia', i no volia cap rival per al seu nou tresor. Li va declarar una petita guerra, i va aconseguir bloquejar-ne l'estrena a tot Amèrica.

Alícia al país de les meravelles

Droga dura per a la canalla

Ara sí. Dos anys després, el 1951, va arribar la de Disney, obra de Clyde Geronimi amb partitures d’Oliver Wallace, que ha estat fàbrica de malsons infantils des de fa dècades. Des del Gat de Cheshire amb ratlles liles, que desapareixia deixant un rastre de fum espiral suspès sobre la branca d’un arbre, fins a l’eruga fumadora i aquell pa de motlle que s'anava llescant a si mateix en forma de papallones. Potser sigui el més semblant a un Lynch per a la canalla que s’hagi fet mai. Alguns moments eren tan al·lucinògens que no guarden gaire diferències amb les cròniques que Kerouac va escriure des del desert d'Atacama, col·locat de peiot.

Advertising
Alícia al país de les meravelles

Un conillet embalsamat amb un clau a cada pota

Però la més terrorífica de totes les Alícies és la que ens va oferir l’animador txec Jan Švankmajer, un espectacle grotesc amb nines de porcellana, calaveres i ossos d'animals, i un conill de taxidèrmia amb un descosit a l’altura de l’estèrnum per on li cauen serradures a raig. En la seva primera aparició, al principi de la pel·lícula, veiem com s’aixeca de terra arrencant-se un clau llarg i rovellat de cada peu amb les dents i després l'escup amb una llengua de bistec. Si sou dels que us espanteu al tren de la bruixa, agafeu-vos les calces abans no us caiguin a terra, perquè el que trobareu aquí és un espectacle dantesc. I genial, esclar que sí.

Alicia en las ciudades

L'home que va deixar els hàbits pel rock and roll

Aquí us oferim una mena de 'bonus track'. Wim Wenders, el director de 'París-Texas', aquell home de qui sempre s'ha dit que anava per capellà, però que a última hora va renunciar a la vocació religiosa per la seva afició pel rock, va dirigir l'any 1974 una pel·lícula titulada 'Alicia en las ciudades', una 'road movie' amb tram en avió inclòs. No és ben bé 'Alícia al país de les meravelles', però sí que hi trobareu unes quantes picades d'ullet. Sobretot les al·lusions al món dels somnis, que fan referència al fet que Alícia, al principi del relat, es queda adormida en un prat de margarides, al costat de la seva germana, i així arrenca la seva onírica peripècia.

Advertising
El viatge de Chihiro

Chihiro, o la resposta japonesa als submons

Per últim, però no per això més important, 'El viatge de Chihiro' és la resposta a la novel·la de Carroll que Hayao Miyazaki ens va donar des dels estudis Ghibli, casa santa de l'animació d'on han sortit genialitats com 'El meu veí Totoro'. Recordeu que aquesta era la història d'una nena que anava amb els seus pares a un parc d'atraccions desert. Al principi del film, els pares trobaven un bufet lliure i s'hi amorraven a menjar fideus fins que es convertien en porcs. Aleshores, la petita es trobava perduda en una mena de ciutat fantasma. No hi surt aquella Reina que sempre volia fer rodar caps, però mireu-vos la imatge i digueu si no us fa una pinta encara més monstruosa.

Advertising