Els millors óssos del cine!

Vet aquí un ós que anava amb motocicleta vermella, dret i ben plantat com el de la porta del Natura. Howard Hawks tenia una debilitat per les comèdies d'embolic amb animals. Recordeu Cary Grant a 'La fiera de mi niña', intentant domesticar el lleopad. 'Su juego favorito' anava d'un esportista calamitós, interpretat per Rock Hudson, que participava en un concurs de pesca en el llac d'una reserva índia. De nit, la corbata se li enganxava a la cremallera del vestit d'una senyora. De dia, es topava amb aquest ós bru terrorífic, que buscava gerds entre els matolls. A última hora li acabava portant sort.

Però en matèria de comèdia el millor ós que s'ha vist mai és aquell que rondava la barraca d'en Charlot a 'La quimera de l'or', una joieta de l''slapstick'. La recordareu per l'escena en què es menjava els cordons de les sabates entortolligats a la forquilla com si fossin espaguetis. Atenció al moment en què s'adona que no està queixalant la bota peluda del brau caçador amb qui comparteix expedició –el mateix que en un deliri provocat per la fam se l'imaginava com un pollastre que venia de gust fer a l'ast–, sinó la pota de la bèstia bruna. S'han vist senyores sortint del Liceu amb aquest mateix aspecte, i amb una barreja d'olor de perfum car i naftalina.

"Busca lo más vital nomás". L'himne hedonista d'en Baloo mereixia un capítol únic. Se'l va inventar Kipling, en aquell meravellós retaule d'animals humanitzats que és 'El llibre de la selva', un molt bon llibre per iniciar-se en el món de la lectura. El descrivia com un ós dormilega i manso, que s'alimentava d'arrels, mel i frutis secs. Avui he après que per als hindús 'bhalu' és la paraula per referir-se a diferents tipus d'ós. Als anys 60, Reitherman en va fer la seva versió animada, amb un número musical antològic. La veu és de Phil Harris, cantant de jazz i doblador d'altres personatges de la Disney d'aquella època, com el Thomas O'Maley de 'Los aristogatos' i el 'Little John' de Robin Hood'. Per cert, aquest últim també era un ós.

Permeteu que incorpori a la llista el sergent Donny Donowitz de Tarantino, a qui tothom coneix com l'Ós Jueu. Justicier sense escrúpols ni pietat, amb tot de medalles penjant del coll, es dedica a interrogar nazis abonyegant-los el cap amb un bat de beisbol. Eli Roth interpreta aquest personatge musculat i amb la boca sempre a punt de salivar de ràbia, com un dels gossos de Pavlov. Era el mercenari d'en Brad Pitt, i vivia sota els rocs, en una cova tancada amb porta de ferro forjat, disposat a passar la mà de morter a qualsevol que dugués l'esvàstica brodada a l'uniforme, i a donar-li la benvinguda a l'infern.

Aquest és de més nova collita, un peluix com el de mr. Bean però amb vida pròpia i una afició especial a les pipes de maria. Li agradava 'Flash Gordon' i esnifar un tiro de perico sobre les natges d'una gogó. Estava fet de pelfa i cotó, i no tenis penis, i això per ell era molt frustrant, però encara així el perdia el plaer adult, beure birra a dojo i pagar per tenir la companyia d'unes quantes 'scort'. Crec recordar que, en una ocasió, una d'elles se li va cagar a la catifa. En Ted era un peça, però bon jan. Se n'han fet dues pel·lícules, que en conjunt no són res de l'altre dijous, però amb alguns gags amfetamínics trepidants. Com quan s'inventa una cançó amb la lletra de 'Ley y orden'.

No venguis la pell de l'ós abans de caçar-lo, diu la dita. En aquest film de Sydney Pollack, Robert Redford interpretava un veterà de la guerra amb Mèxic. Fart de la violència, decidia abandonar l'exèrcit i anar-se'n a les muntanyes a fer d'ermità. Allà coneixia l'Urpes d'Ós, un caçador amb abric llarg que li ensenyava tècniques de supervivència, i a defensar-se dels predadors naturals. Mítica l'escena del principi en què atrapen un ós ficant-se'l dins de casa. Ho podeu veure en el vídeo de sota. La cosa acabava bé, perquè acabaven rostint-ne la cuixa en una marmita i fotent-se un berenear de llops. Llàstima que els indis peu-negres també freqüentaven la zona.

Timothy Treadwell era un conqueridor nat, una mena de Fitzcarraldo en versió ecologista. Va viure durant 13 estius entre una tribu d'óssos, habitants de les regions més remotes d’Alaska. En els darrers cinc anys, Treadwell va endur-se una càmera de vídeo domèstic i es va dedicar a filmar-se en les seves aventures. Sabia que si feia un moviment en fals, els óssos podien tirar-se-li a sobre, esqueixar-lo de dalt a baix, decapitar-lo i cruspir-se'l en un tres i no res. "Jo em mantinc tranquil com una flor en mig del camp", deia. Quan va ser mort, el cineasta alemany Werner Herzog va recuperar les cintes que havia anat gravant i en va fer aquesta magistral pel·lícula.

Acabem amb Alec Baldwin i Anthony Hopkins, en una pel·lícula poc memorable, fruit dels tediosos anys 90, que van portar el concepte de 'survival movie' a una dimensió d'allò més llauna. Era una aventura amb 'male bonding' i foc de camp, situada en els perills glacials d'Amèrica del Nord. Per això, en comptes d'una escena 'vulgaris', us proposem aquest 'remix' espasmòdic que hem trobat per YouTube, un rap en què es parla de matar un ós i de vessar sang. En aquest clip han aconseguit convertir un plom de pel·lícula una història de venjança visceral que fa que se t'ericin els pèls de la nuca. Que n'aprengui en DiCaprio!