Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els monstres marins més terrorífics!

Els monstres marins més terrorífics!

No us voldríeu trobar cap d'aquestes criatures quan aneu a la platja

Piraña
Per Josep Lambies |
Advertising

Torna l'agost, i només pensar que hauré d'anar a la platja em ve la suor freda. Monstres, monstres i més monstres assetgen el nostre litoral reclamant sang. Quan no és un ramat de tintoreres que arriba solcant onades des de Badalona és una plaga de meduses alertada per la megafonia de la Creu Roja. De vegades, estirat a la tovallola, em fa l'efecte que el cel es posa negre i les aigües se separen per deixar pas a un leviatan bigotut, que surt del seu castell subaquàtic per acabar amb tots nosaltres. Direu que són fantasies meves. Però no. Tot banyista amb dos dits de front hauria d'entrar en estat de pànic només de pensar que una bèstia amb ullals afilats li pugui arrabassar la cama d'una sola mossegada. I qui diu la cama, diu altres atributs més compromesos. L'any passat corria la brama que el Mediterrani havia estat envaït per uns peixos tropicals de boca lletja que es diuen pacus, que van pel món menjant testicles humans perquè creuen que són nous amazòniques. La dada és científica, podeu contrastar-la on vulgueu. Ara vaig a la Barceloneta pregant-li a la Mare de Déu que no em faci tornar a casa eunuc. Potser he vist massa pel·lícules?

Shockwaves

'Shockwaves', 1977

La idea que Hitler hagués pensat a formar un exèrcit de morts vivents com a arma suprema, impossible d'abatre, va donar lloc a un dels subgèneres més prolífics i delirants del terror: els zombis nazis. L'any 1977, Ken Wiederhorn va portar-ho encara més enllà, convertint els zombis nazis en criatures submarines. La pel·lícula era el relat de l'única supervivent d'un vaixell turístic que havia naufragat sota l'atac d'aquest escamot de carn llagada, podrida i estovada. Peter Cushing liderava els membres de l'última divisió de les SS sobre la terra, uns paios que es passaven la vida eterna com un bacallà en procés de dessalat. Fastigosa i excitant.

Sharknado

'Sharknado', 2013

Posem-ho encara pitjor. Parlem de la sèrie 'Sharknado', un producte abominable que ja és tot un referent de la cultura pop. Aquesta és la història d'un huracà de les costes de Califòrnia, que passa per sobre el mar com una aspiradora i va absorbint els taurons, i després els arrossega fins al centre de Los Angeles, on es produeix una escabetxina pitjor que la batalla del Somme. Els taurons arriben volant en luxuriosos remolins de dents afilades, i oloren la teva sang a mig quilòmetre de distància. Us sembla estúpid? Doncs la fórmula ja ha donat lloc a una franquícia de quatre volums. El primer data del juliol del 2013 i l'últim ha arribat a les llars de tot el món aquest estiu. És obvi que té el seu públic.

Advertising
The host

'The host', 2006

De les llegendes marineres del nord d'Europa ens arriba el mite del Kraken. És un calamar gegantí que s'arrapa amb els tentacles als vaixells i els succiona com una boa constrictor. Aquesta mena de Cthulhu noruec em recorda al llefiscós cefalòpode que teniu a la fotografia, l'amenaça dels navegants de 'The host'. El director, el sud-coreà Bong Joon-ho, diu que va treure la inspiració d'un article que va aparèixer a la premsa local sobre un peix malformat, amb l'espina dorsal en forma de ziga-zaga, que uns pescadors van treure del riu Han. La ficció sempre supera la realitat. O era al revés?

Mandíbulas

'Mandíbulas', 1999

Experiència reptilínia a gran escala. El protagonista d'aquesta nauseabunda comèdia de terror era un cocodril de tamany prehistòric que vivia en un llac a la localitat de Maine, com el monstre de Banyoles, i deixava un rastre de cadàvers al seu pas. Als que us vau perdre tan encantador despropòsit, us recomano que busqueu la seqüència en què un ós bru es disposa a atacar els membres d'un equip de rescat, i quan ja està a punt per deixar-los com en Leo DiCaprio a 'El renacido', surt la bèstia escatosa de dins de l'aigua i se l'emporta al fons dels aiguamolls. El pànic es dispara, el predador no té rival. Augurem festí de carn!

Advertising
Anaconda

'Anaconda', 1997

Si encara no us hem fet venir caguetes, poseu-vos a prova amb aquesta altra joia de les sobretaules d'estiu. El primer alicient és la impagable presència de Jennifer Lopez en biquini per la selva. L'argument no té gaire secrets. Això és una anaconda de proporcions dinosàuries que s'acosta sibil·linament per sota l'aigua i aprofita qualsevol distracció per desencaixar la mandíbula i bona nit i tapa't. Per cert, se'n va fer una seqüela encara més demencial del tipus 'Alien vs. predator' o 'King Kong contra Godzilla', en què es barallava amb el famèlic cocodril de 'Mandíbulas'. Aquests 'crossovers' són canyella fina.

La mujer y el monstruo

'La mujer y el monstruo', 1954

Un clàssic de la sèrie B, obra de Jack Arnold, i un dels primers films en 3D de la història, seguint l'èxit que havia tingut la faula gòtica de Vincent Price 'Los crímenes del museo de cera'. Hi ha una seqüència mítica, amb la càrrega libidinosa al màxim, en què el monstre amagat entre les algues i els bancs de corall espia una rossa en banyador. Imagineu-vos una barreja entre 'La bella i la bèstia' i 'King kong'. Sona la música de Henry Mancini, i així comença una mena de dansa persecutòria en què el monstre, sense ser vist, va allargant els braços cap a la superfícia intentant gratar cuixa. Això és amor, amics!

Advertising
Tiburón

'Tiburón', 1975

A tots els que de petits us vau passar els estius llepant un Frigurón, nèctar enyorat dels melancòlic lectors de 'Yo fui a EGB', poseu un dit sota la trituradora i ja tindreu l'experiència completa. L'any 1975 Steven Spielberg va inaugurar la tradició del terror subaquàtic tal com ha arribat fins als nostres dies en adaptar la novel·la de Peter Benchley, que tractava d'un tauró blanc que es tornava boig i començava a devorar els banyistes d'Amity Island. A partir d'aleshores, la moda dels taurons ha anat degenerant en mil direccions. Alguns títols impresindibles: la saga 'Sharktopus', 'Sharkansas women's prison massacre' i l'última pel·lícula de Jaume Collet-Serra, 'Infierno azul'. Recomanem una cullerada de Primperan per suportar-ho.

Piraña

'Piraña', 1978

En la línia de l''exploit' més llampant, fet per saciar el morbo d'aquells espectadors que es posen a mil quan la pantalla esquitxa sang, aquí tenim l'obra més carnívora de Joe Dante. En part concebuda com una paròdia de l'exitós 'Tiburón' de Spielberg, en part dissenyada per vessar molta víscera, explicava la història d'uns turistes en un 'resort' que eren atacats per unes piranyes mutants, que havien estat alterades genèticament i per error posades en llibertat. Això ens ensenya que fins i tot en el balneari més selecte podeu adquirir un nou munyó. Anem a la muntanya, millor?

Advertising
Orca, la ballena asesina

'Orca, la ballena asesina', 1977

Vau créixer veient 'Liberad a Willy' i vau anar al zoo a acomiadar l'Ulisses quan se la van endur al SeaWorld de San Diego. Després vau perdre les dents de llet i algú us va explicar que les orques són animals assassins. I us vau sentir tan traïts com quan vau saber que el ratolinet Pérez no existia. Potser els vostres pares haurien d'haver començat posant-vos aquesta pel·lícula ferotge, amb Richard Harris i Charlotte Rampling, que deia la veritat, tota la veritat i res més que la veritat: no li donis una arengada a una orca, que t'agafarà tot el braç. Això als nens també se'ls hauria d'ensenyar.

Advertising