Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els Verdi recuperen 'El hombre tranquilo'

Els Verdi recuperen 'El hombre tranquilo'

No us perdeu el clàssic de John Ford, versió restaurada

Per Josep Lambies
Advertising

A finals de la dècada dels 40, en una línia d'autobús que creuava el comtat de Meath, a Irlanda, un policia que es deia Dick Farrelly va tenir un cop de geni i va començar a col·locar notes sobre un pentagrama. Quan va arribar a Dublín ja havia enllestit el tema més famós de la seva carrera, de 'The isle of Innisfree', melodia i lletra. La Peter Maurice el va enregistrar el 1950. Un èxit. Dos anys més tard, Bing Crosby en va treure una versió que també va arrasar. Però abans, 'The isle of Innisfree' ja havia arribat a oïdes de John Ford. S'ha dit moltes vegades que la inspiració d''El hombre tranquilo' va venir per un dels primers poemes de W. B. Yeats, aparegut a finals del XIX al National observer. És un bon moment per desmentir aquest rumor tan erudit.

Les coses arriben com arriben. Molts vam descobrir l'univers Technicolor d''El hombre tranquilo' gràcies a l'escena de l'alliberament de les granotes d'E.T. En plena rebeŀlió amfíbica el jove Henry Thomas i una rossa espontània amb sabates de xarol reproduïen el mític petó de John Wayne i Maureen O'Hara en aquella caseta plena de portes balderes i corrents d'aire. L'any 82, Steven Spielberg va obrir una finestra a un món fantàstic, de prats verds, cels blaus, ovelles blanques, faldilles vermelles i molta cervesa negra. És el mateix món que des d'aquest cap de setmana podeu gaudir en pantalla gran. Els Verdi estrenen una còpia restaurada d'aquest tribut líric, còmic i a tot color que John Ford va fer a la Irlanda rural.

Era irlandès, com Dick Farrelly, i com Yeats. És cert que va néixer en una granja de Maine, que els seus primers contactes amb la indústria del cinema es van produir a Hollywood, i que el 1916 va fer d'extra a 'El naixement d'una nació', de D. W. Griffith. No és estrany que acabés prodigant-se com el gran director de westerns de la història. Però els seus pares eren fills de Galway, i de seguida li van inculcar tal nostàlgia de la terra que va acabar enyorant-la com si l'hagués vist proferir el primer plor. Després d'escoltar 'The isle of Innisfree' alguna cosa se li va remoure als budells. Va decidir aparcar els deserts texans per un temps i anar a explorar l'antic continent.

Borratxos, terratinents, reverends entregats a la pesca del salmó i una taverna plena de parroquians preparats per cantar sempre que calgui. Així és l'Innisfree d''El hombre tranquilo'. L'any 1985, José Luis Guerin hi va tornar amb la seva càmera per explicar-nos què se'n va fer després que Ford, Wayne, O'Hara i tants altres deixessin el plató. Avui, el poblet està consagrat al record del rodatge. Així és la vida: un dia un policia agafa un autobús a Kells i després un cineasta fa una pel·lícula de les que no s'obliden.

Advertising