Warren Sonbert, una figura important del cinema experimental americà, juxtaposa plans filmats amb la seva càmera Bolex en el seu dia a dia a través d'un estil d'edició singular, el muntatge polivalent, amb un ritme comparable al d'algunes simfonies urbanes, però sense seguir-ne els paràmetres geogràfics i temporals. El seu cinema fa de pont entre la noció de Bazin, que entén la imatge com un element de temps i espai real, i la noció de xoc i concatenació d'imatges d'Eisenstein, i inaugura una forma oberta de muntatge a partir de la qual Dorsky, Hiller i fins i tot Brakhage desenvolupen alguns treballs
.
