Eva

Cine, Ciència ficció
Eva
Eva

La ciència-ficció acostuma a tenir aparença urbana. Des de la seminal ' Metropolis' de Fritz Lang fins a les visions profundament distòpiques d'Alan Moore, la ciutat resulta sovint un escenari ineludible dins del gènere. No és el cas d''Eva'. La pel·lícula del debutant Kike Maíllo ens presenta un futur en què els robots estan per tot arreu, un relat que permet al director disposar amb mesura d'uns efectes visuals elegants.

L'argument és prou senzill: un jove científic, de carrera brillant i vida inestable, arriba al seu poblet d'infància amb l'encàrrec d'acabar un prototip d'androide. Com a model farà servir una nena curiosa i singular, filla del seu germà i del seu antic amor. Amb el drama servit i amb el suspens en un terreny força llunyà a la sorpresa, el punt fort d''Eva' està en la seva voluntat de trencar amb el motlle d'un gènere que acostuma a tenir lloc en un paisatge urbà i d'endinsar-se en un petit poblet de muntanya, ple de neu i de boscos. –Violeta Kovacsics.