Iceberg

Esforçadament sòbria i voluntàriament lacònica, 'Iceberg' és una d’aquestes pel·lícules que miren els seus protagonistes amb calma, gairebé en silenci, i deixen que sigui l’espectador qui tregui les seves conclusions. El que més importa no és la dramatúrgia, ni el guió, sinó el fet que la interacció entre la natura i els personatges –està filmada als voltants del Tormes– comuniqui i expressi molt més que les paraules. I la història, que esdevé una mena de superposició de petits detalls, parla de joves solitaris, de les dificultats del pas a l’edat adulta, però sense discursos, sense diàlegs impostats. El problema és que aquest cinema contemplatiu es pot transformar en fórmula, i alguna cosa d’això té 'Iceberg', el primer film en solitari de Gabriel Velázquez després de 'Sud Express' (2005), codirigit amb Chema de la Peña. Li manca una mica de duresa, d’autoexigència, però no ganes de fer possible un altre cine espanyol. –Carlos Losilla.