Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Ira Sachs: el retrat de l'artista adolescent

Ira Sachs: el retrat de l'artista adolescent

El cineasta estrena 'Verano en Brooklyn', sobre la intensa amistat entre dos nois de 15 anys

Ira Sachs
Per Josep Lambies |
Advertising

Fa quatre anys que vaig veure una pel·lícula que es deia 'Keep the lights on', un melodrama gai amb ecos del cine underground de la Nova York dels 60. I em va fascinar. El seu director, Ira Sachs, ara ha rodat 'Verano en Brooklyn', que va de l’amistat entre dos nois de 15 anys.

Quin interès tenies a fer una pel·lícula sobre l’adolescència?
Era una manera de tancar el cercle. L’any 2012 vaig fer 'Keep the lights on', que tractava de la relació d’amor tràgic entre dos homes adults. Després vaig rodar 'El amor es extraño', on hi havia dos vells homosexuals que havien d’enfrontar-se al final de la vida. Per mi era necessari completar el trencaclosques amb aquesta història, sobre l’amistat de dos nois.

Quin era el material de partida?
Tenia al cap dues pel·lícules del director japonès Yasujirō Ozu, 'Nací, pero...' i 'Buenos días'. Totes dues tracten de nens que lluiten contra els seus pares. És quan vaig haver madurat aquesta idea que els meus records van entrar en joc. Vaig pensar en el meu millor amic de quan era petit, en com de propers érem. En com de lliures ens sentíem quan estàvem junts.

Les teves pel·lícules acostumen a tenir un regust autobiogràfic, oi?
Tenen punts de partida molt personals. 'Keep the lights' on sí que era una experiència molt meva, sobre una història d’amor amb un home que era addicte al crack i que em va destrossar. A 'Vacaciones en Brooklyn', en canvi, he barrejat elements de diferents bandes.

D’on ve, per exemple, el fet que un dels nens sigui pintor?
El meu marit, Boris Torres, és pintor. Si revises els crèdits de Keep the lights on veuràs alguns dels seus quadres. Per al personatge d’aquest nen vaig pensar en ell. En Boris és equatorià i va arribar a Nova York als 9 anys amb la seva mare soltera. I va aconseguir entrar en una escola d’art de prestigi.

El pare d’aquest nen és un actor que participa en un muntatge petit de 'La gavina' de Txékhov.
Segons el guió, havia de ser 'No exit' de Sartre, però la seva vídua, que encara gestiona la seva obra, no ens en va voler cedir els drets. Va donar a la casualitat que jo i el meu marit estàvem preparant una mena de biopic sobre Montgomery Clift, l’actor, que precisament havia aparegut en un muntatge de 'La gavina' bastant famós.

T’agrada la figura de l’artista?
M’agrada defensar-la. Un artista que vulgui treballar a Nova York les passa magres per arribar a final de mes. I no hi ha dret, crec.

Advertising