Ithemba

La primera escena d'aquest documental és, visualment, la més impressionant: la càmera es passeja, inquieta, al voltant d'un grup de discapacitats asseguts en les seves cadires de rodes i disposats en rotllana; mouen les cames i criden, mentre la càmera s'impregna del seu nerviosisme. Ithemba retrata la vida d'un conjunt musical format per discapacitats, en un entorn, el de Zimbàbue actual, que ja comporta prou dificultats. Segueix el dia a dia dels músics, fixant-se en els seus desitjos i obsessions –un anhela tenir una xicota, una altra vol viatjar als Estats Units, etc.–. El documental perd força quan s'estructura al voltant d'objectius i d'emocions que ja hem vist massa vegades al cinema. En canvi, aconsegueix els seus millors moments quan simplement es deixa endur pels moviments sincopats dels seus protagonistes, quan se'ls presenta al matí, aixecant-se del llit, dutxant-se o anant al lavabo, en accions purament quotidianes. –Violeta Kovacsis.