Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Josh Boone i el pollastre a la cervesa
Josh Boone
Josh Boone

Josh Boone i el pollastre a la cervesa

Tot i que és un fan de Stephen King, ha debutat amb una comèdia

Per Josep Lambies
Advertising

Quan tenien nou o deu anys, Josh Boone i el seu millor amic de l'època es disfressaven de Batman i Robin i amb una càmera domèstica filmaven una tendra sèrie B, estil Adam West amb leotards, però d'efectes encara més modestos. O bé feien una còpia pla per pla de les aventures de Marty McFly a 'Retorn al futur', canviant el cotxe màgic de Christopher Lloyd per una caixa de cartró, i el gos Copèrnic per un dinosaures de plàstic. "Per això em vaig sentir tan identificat quan vaig veure el 'Super 8' de J.J. Abrams -explica-. Aquells nens eren com nosaltres, que els dissabtes al matí jugàvem a ser directors de cinema".

Stephen King va arribar a la vida de Josh Boone una mica més tard, i ho va capgirar tot. Boone venia d'una família molt creient del nord de Virgínia, i s'havia passat la infància envoltat de llibres religiosos. "En el meu cap, les cobertes d'aquells manuals de fe cristiana es barrejaven amb el monstre d''It' -continua-. Era molt estimulant". La diversió es va acabar el dia en què els seus pares li van trobar totes les blasfèmies literàries que guardava clandestinament sota el llit i les van llençar a la llar de foc perquè cremessin amb les flames del dimoni. Irat i furiós, Boone va escriure una carta al senyor King, parlant-li de totes les nits que havia passat en blanc llegint-lo. Contra tot pronòstic, el mestre li va respondre.

Amb poc més de 30 anys, Boone ha rodat la seva primera pel·lícula. Tenint en compte els seus antecedents, tot apuntava que seria un subproducte Marvel, un 'actioner' intergalàctic o una comèdia de terror 'low cost'. Però no. Es titula 'Un invierno en la playa', i és un melodrama amb històries d'amor i desamor en una família menys calvinista que la que el va veure créixer. En aquesta, tots són escriptors. "No té res a veure amb l'ambient en què em vaig criar, però m'identifico bastant amb el fill petit, en Rusty, un adolescent fan de 'The stand' que escriu poemes i fuma maria d'amagat al terrat de casa -rebla-. Confesso que vaig arrencat unes quantes pàgines del meu diari de l'institut per bastir el guió".

Aquí no hi ha dinosaures de plàstic ni superherois en malles de cotó. A canvi parlen d'un llibre que es diu 'Suited monkeys' i cuinen el pollastre d'Acció de Gràcies empalat en una llauna de cervesa. Pel que fa a la resta, no ha estat gaire diferent d'aquells rodatges amateurs que Boone organitzava quan era un mocós de metre i mig. "Vint dies en una casa de Carolina del Nord, vora el mar, amb Jennifer Connelly i Greg Kinnear i tots els altres, menjant i xerrant i rient i tocant la guitarra i prenent cervesa-refila-. Ha estat com anar de vacances". Per a un cineasta debutant, arribar al dia de l'estrena sense la sensació d'haver-se cremat els dits ja és un gran què.

I tot gràcies a Stephen King. Aquell famós sobre que va arribar a cals Boone, a principis dels anys 90, l'ha acompanyat sempre. "Quan el vaig obrir vaig al·lucinar -recorda-. L'Stephen havia utilitzat totes les contres de les seves novel·les per fer-me una mena de 'collage'". Mai no ha entès per què un escriptor consagrat es va prendre tantes molèsties per un adolescent anònim de la Costa Est. De debò que importa? "Les històries són maques quan són misterioses -sentencia Boone-. Sense saber-ho, aquest carta va obrir la porta d'una relació que s'estendria al llarg del temps". De moment, a 'Un invierno en la playa' Stephen King apareix fent un curiós cameo telefònic. Però Boone té plans molt més ambiciosos.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising