Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Park Chan Wook
Macall Polay

Les 5 cares de Park Chan-Wook

Repassem la història del cineasta sud-coreà, que ara estrena 'Stoker', la seva primera pel·lícula nord-americana

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat
Per acabar rodant amb Nicole Kidman de cap de càsting cal haver enllestit feina. Park Chan-wook va començar a fer mèrits en els seus temps d'estudiant de filosofia a Sogang, al capdavant d'un cinefòrum universitari, i el 1992 va debutar amb 'Moon is the Sun's dream'. Des d'aleshores, i fins a 'Stoker', això és més o menys el que li ha anat passant.

1) Un fan de Hitchcock

Quants milers de cinèfils ha creat 'Vertigen'? Si comencéssim a comptar, no acabaríem mai. 'Vertigen' és la raó per la qual Park Chan-wook es va dedicar a dirigir pel·lícules. Així ho ha declarat en moltes ocasions. Però la seva admiració per Alfred Hitchcock va molt més enllà, des del fals flash-back de 'Pànic a l'escena', fins als jocs de trampes de 'Perseguit per la mort' o la suplantació d'identitats a 'Fals culpable'. 'Stoker' és l'apoteosi d'aquesta fixació: un refregit de 'La sombra de una duda' amb oncle Charlie inclòs.
2) Amant del pop asiàtic

Hi ha una antiga creença que diu que segones parts mai no foren bones, a banda de les del 'Quixot' i 'El padrí'. Park Chan-wook és una altra excepció que confirma la norma. L'any 2003 va estrenar 'Old boy', la segona entrega de la seva grandiosa 'Trilogia de la venjança', i el film que li va donar la fama internacional a Canes. Com que el guió partia d'un manga japonès de l'aleshores poc conegut Nobuaki Minegishi, l'epítet no va trigar a caure-li com una llosa: a ulls de tothom Park Chan-wook es va convertir en un estendard de qualitat de la cultura pop asiàtica.

3) Actituds fetitxistes

El que ha passat amb 'Stoker' és abracadabrant. Wentworth Miller, un els protagonistes de 'Prison break', en va escriure el guió temps era temps, i el va col·locar a un agent de Hollywood, sota el pseudònim de Ted. A finals del 2010, aquest guió figurava en el top de la Black list, la llista no oficial de pel·lícules amb possibilitats que no havien arribat a produir-se. A mitjans de l'any següent, Park Chan-wook es va decidir a dirigir-la. Només va posar una condició: volia que al principi de la pel·lícula sortís un parell de sabates de dona fetes amb pell de cocodril. Que pervers.

4) Robòtic i tecnòfil

Això de robòtic ho dic per la noia d''I'm a cyborg... but that's ok'. És d'aquells personatges maleïts que tot i que no toquen quarts ni hores produeixen una tendresa immensa. La internaven en un hospital psiquiàtric perquè es creia que era un robot, i perquè anava pel món amb una pila Duracel que s'enganxava als dits quan deia que havia de carregar la bateria. I això de tecnòfil, per 'Night Fishing', un curtmetratge íntegrament filmat amb iPhones que va ser premiat a Berlín 2011, just abans que el guió de 'Stoker' arribés a les seves mans.

5) I una mica vampíric

'Stoker', com el Bram Stoker de 'Dràcula'. No hi ha Jonathan Harker, ni estaques, ni Barnabas Collins, ni Vincent Price amb ullals de plàstic caminant per un castell de cartró-pedra a la factoria Hammer. Però la reputació el precedeix: a Park Chan-wook li agraden els vampirs. Com a prova irrefutable tenim el seu anterior llargmetratge, 'Thirst', Gran Premi del Jurat a Canes 2009. La trama era del tot pintoresca: un capellà catòlic a Corea que es feia xuclasangs després de prestar- se com a conillet d'índies per provar els efectes d'una vacuna miraculosa, encara en fase experimental. 'Stoker' no és 'True blood', però el misteri i les teranyines estan assegurats.

Crítica

Stoker
  • 4 de 5 estrelles
  • Cine
  • Drama

És motiu de celebració que un cineasta tan heterodox com Park Chan-wook hagi pogut conservar la seva personalitat en la seva primera aventura nord-americana. 'Stoker' és tan extraterrestre, tan fora de la norma, que sorprèn que, en temps tan aŀlèrgics a la singularitat, algú s’atrevís a donar el vistiplau a aquesta faula gòtica, que de vegades sembla un 'remake' de 'La sombra de una duda' imaginat per Angela Carter i que, en realitat, no és més que un malaltís spin off de la trilogia de la venjança que va fer famós el seu autor, en especial d’'Old boy'. Stoker reinventa la fascinació que Teresa Wright sentia pel seu seductor oncle, interpretat per Joseph Cotten, al film de Hitchcock posant en evidència el seu subtext sexual. A 'La sombra de una duda' ambdós personatges es deien Charlie, com si fossin les dues cares d’una sola moneda. A 'Stoker' Chan-wook porta a l’extrem aquesta fascinació especular posant en joc un tercer personatge amb el desig inflamat –una mare que sembla madrastra de conte dels Grimm– que fa que la història resulti més pertorbadora. Si la direcció de Chan-wook, bellament estilitzada, pot semblar en excés decorativa –malgrat algunes transicions més que brillants: la cabellera pentinada convertint-se en mar de gespa– és perquè els components d’aquest triangle amorós són com maniquins decadentistes, figures de cera esperant despertar d’un malson de disseny. Així els interpreten uns magnífics Matthew Goode i Nicole Kidman, i sobretot una inspiradíssima Mia W

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat