Lincoln

Als EUA, com a règim republicà i democràtic, la figura del president no només exerceix les funcions de cap del govern i comandant suprem de les forces armades: també ha de ser un líder moral i espiritual, revestit a voltes d’una aura aristocràtica. I el cinema de Hollywood ha tingut un notable paper en aquesta mitificació. 'Lincoln', l’última pel·lícula de Steven Spielberg, compleix amb la tradició: la interpretació 'bigger than life' que Daniel Day-Lewis fa del setzè president dels EUA accentua la seva titànica lluita per la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans de la nació, independentment del color de la seva pell, per mitjà d’una terrible guerra civil. Però el millor de 'Lincoln' és la sorprenent capacitat de Spielberg per combinar la vida pública i privada del president sense semblar artificiós, de barrejar allò intimista i èpic sense caure en retòriques buides. Tot plegat, servit amb una posada en escena pictòrica, poètica, de vegades una mica forçada, però sempre expressiva, efectiva