'Los amantes pasajeros': Volem cap als 80

Cava de saldo, taronjada generosa en colorants i conservants i algunes dotzenes d'aquells flascons de vodka que semblen mostres de perfum. Si us va agradar la mortal recepta del gaspatxo amb somnífers amb què Carmen Maura estabornia tot el personal de Mujeres al borde de un ataque de nervios, no us perdeu els efectes de l'aigua de València de 'Los amantes pasajeros'. Corre amb més alegria que el vi a les bodes de Qanà, i té un ingredient secret que no falla: una cullerada de mescalines. "Vols la meva opinió? Ja era hora que l'Almodóvar tornés a la comèdia salvatge!", em diu Javier Cámara, amb un afable histrionisme amfetamínic. Per mi que ha vingut vitaminat amb un xarrup de la poció màgica.

Oblideu-vos del neogòtic cerebral de 'La piel que habito'. Tornem a l'excés démodé dels vells temps: verges lúbriques, latin lovers dotats amb un poderós entrecuix que lluita per esclatar la davantera dels texans i el botí d'al·lucinògens que Miguel Ángel Silvestre porta amagat en un lloc massa impúdic com perquè jo l'esmenti ara. Però el millor de la fórmula és un número de ball amb l'I'm so excited de les Pointer Sisters i Javier Cámara de primera vedette. "No estava previst en el guió -m'explica-. Un dia l'Almodóvar ens va enganxar a mi i a en Carlos Areces fent un playback espontani amb un tema de Violeta Rivas. No hi va haver escapatòria possible". Llarga vida al cabaret!

Només cal sentir-lo dos minuts per veure que no coneix més puntuació que el signe d'exclamació. Igual que el seu personatge, en Joserra, un assistent de vol histèric i addicte al tequila que ha d'entretenir els passatgers d'un avió avariat que té molts números d'acabar trinxat com l'Oceanic de Lost. Sembla que li hagin creat el paper a mida. "Durant el rodatge de La mala educación ja pensava 'oh, per favor, vull fer això tota la meva vida!' -engalta-. Tu diràs, anar passejant transvestit amb en Gael... Va ser una bogeria! Necessitava més i més!". I Almodóvar, que és molt atent, no l'ha privat del gust. Aquest cop ha canviat les faldilles per un uniforme blau corporatiu i un perruquí que li cobreix la calba. Javier Cámara i 'Los amantes pasajeros' són com l'ou i la gallina: no se sap qui va ser abans. "En Pedro ja em va insinuar alguna cosa quan rodàvem Hable con ella -diu-. Només era una vaga idea. Hi havia un pilot, la marca d'una companyia aèria, molt d'alcohol, i un espai reduït com a El ángel exterminador". Almodóvar s'ho prenia com un bàlsam, un exercici de descompressió per allunyar-se dels últims guions que mica en mica l'havien apartat del marro dels 80. I Cámara, que estava explorant el seu costat més tèrbol per fer d'infermer pertorbat, de seguida s'hi va obrir un lloc. "Que consti que em va encantar el paper de Benigno, però no ho puc evitar, a mi em va l'humor".

L'existència del periodista té una clàusula no escrita que ens obliga a acceptar la trista rutina d'idil·lis de mitja hora, romanços de speed dating sense passat ni futur. Cámara i jo esgotem el temps recordant les monges cegues d'àcid d''Entre tinieblas', la sensacional pixada de 'Pepi, Luci, Bom' i alguna escena porca amb Victoria Abril. Li dic que ara que li han dissimulat l'alopècia amb una bona tofa de pèl pot anar a comunicar-li a Nacho Velilla que ja no tornarà a estar disponible per fer de lleig. Me la torna quan salta la campana, amb un accent melós que fa sabonera: "Vull que sàpigues que durant mitja hora has estat l'únic home de la meva vida", diu. Serà per les drogues?