Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Luca Guadagnino: "Volíem dibuixar l'experiència universal de l'estiu de l'amor que tots hem viscut"

Luca Guadagnino: "Volíem dibuixar l'experiència universal de l'estiu de l'amor que tots hem viscut"

El director italià ens parla de la bellesa del desig i el pas del temps a 'Call me by your name', una obra mestra amb molts números de ser la millor pel·lícula que veurem aquest 2018

Per Josep Lambies |
Advertising
Luca Guadagnino

Estiu del 1983. Una vil·la al nord d'Itàlia, al mig del camp. Un adolescent s'enamora d'un noi que ja voreja els 25 anys. Després de 'Cegados por el sol', Luca Guadagnino torna a ensenyar-nos quin gust fan les hores perdudes d'un mes d'agost a 'Call me by your name', una pel·lícula que desborda sensualitat.

Com definiries la dimensió temporal que descrius?
Cada estiu, quan ets jove, el temps entra en un estat de suspensió, una espera indefinida que només s'atura amb l'arribada de la tardor. Per un moment, pots arribar a pensar que les estones mortes dels dies de vacances seran eternes, que qualsevol cosa que passi aleshores durarà per a sempre. Fins que, de sobte, s'acaba, com un cop de porta. Era un repte indispensable que l'espectador sentís aquest temps ralentitzat, igual que el senten els dos personatges.

El protagonista és l'Elio, un noi de 17 anys d'ulls infinits. Què ens diu la seva mirada?
A través de la seva història, única i molt personal, volíem dibuixar una mena d'experiència universal d'aquell estiu de l'amor que tots hem viscut. Un estiu que ens va enganyar, fent-nos creure que seria immortal, quan en realitat era ben breu.

És sorprenent que els dos amants visquin el desig de manera tan desacomplexada, sense pors ni tabús.
Això és cert, però no et puc dir per què. Com a director, necessito allunyar-me de donar idees gaire precises de la pel·lícula i la seva temàtica. Seria un pes massa gran per als personatges, una càrrega. I a mi m'interessa que els personatges siguin lliures, i observar el seu comportament, com si fos un ocell que vola. M'interessa descobrir-los, veure quin és el viatge emocional que travessen. L'Elio m'encanta, perquè segueix els seus impulsos, sense capficar-s'hi.

La cinta adapta una novel·la d'André Acinam, que de fet està escrita en primera persona.
El llibre és una obra mestra. El vaig llegir fa temps, quan els productors de la pel·lícula van començar a posar en marxa el projecte. En aquell moment no era jo qui l'havia de dirigir. A mi m'havien contractat com a assessor, perquè coneixia bé el lloc on passava la història, i van pensar que els podia donar un cop de mà amb les localitzacions. La meva aproximació al llibre, primer de tot, va ser des del punt de vista de l'escenari.

Parlem, doncs, de l'escenari, aquest casalot al mig del camp, rodejat d'arbres fruiters.
El llibre se situa a la regió de Liguria, al nord-oest de la península, tocant al Mediterrani. Jo m'inclinava per portar la pel·lícula una mica cap a l'interior, per retratar aquesta identitat de les zones rurals italianes on tot sembla que passi més a poc a poc. Els dies avancen i avancen, desvagats, i és com si ningú no en tragués profit. La vida és simple, poc ambiciosa. És el lloc més pertinent per als idil·lis amorosos.

Volies fer una pel·lícula sensual?
Volia que hi hagués bellesa. És una pel·lícula que em porta molts records d'un tipus de cinema que jo adoro. Per exemple, algunes cintes de Bertolucci. O fins i tot els directors francesos com Renoir i Pialat, que explicaven històries al camp que eren fantàstiques, sexuals. I sobretot una obra mestra espanyola, 'El sol del membrillo', que parla d'una cosa tan senzilla i bonica alhora com és la llum del sol sobre un arbre, fent-lo madurar.

L'Elio podria ser com aquest arbre?
L'Elio ens parla de fer-se gran i connectar amb la pròpia veritat. 'Call me by your name' és una experiència profunda i real del que significa el despertar amorós per a un noiet que s'està fent gran. La fascinació que de sobte sent per un altre home, pel seu cos, és una via preciosa cap a un descobriment molt més íntim.

Advertising