La noció de psicogeografia, concebuda pels situacionistes a mitjans anys cinquanta, consisteix en l'estudi dels efectes del mitjà geogràfic en el comportament afectiu dels individus. La poètica psicogeogràfica s'oposa, d'aquesta manera, a l'impuls panòptic en el sentit que pretén lliurar-se a extractes subjectius i a recorreguts diferencials a l'interior del paisatge més que no pas a la seva observació globalitzadora, científica i alterna. En les pel·lícules reunides en aquest programa, l'observació del paisatge és constantment suplantada per l'expressió d'una visió, d'una emoció o d'una veu. Sorolls, intervencions gràfiques, superposició del mite a la realitat, són algunes estratègies fantasioses que aquí s'utilitzen per contrarestar la voluntat de supremacia de la pantalla global...
.
