Parlem amb Hou Hsiao-Hsien, el mestre de marionetes

Shakespeare deia que el món és un gran escenari. Per a Hou Hsiao Hsien, seria més aviat un teatre de titelles. “Quan era petit, allà on vivíem, hi havia un temple, i moltes vegades la gent que volia donar les gràcies a Déu cremava encens i pagava un grup de marionetistes perquè fessin un espectacle en el seu honor”, explica, abduït pel record. Qui no conegui les seves pel·lícules, aquí trobarà una de les claus que fan girar el pany de la porta. Des d’'El maestro de marionetas', el cinema de Hou Hsiao Hsien ha anat estirant fils transparents entre cortines de vellut.

Ens parla de l’òpera tradicional xinesa, en què la lírica coqueteja amb l’esperit de l’actor, i de les novel·les wuxia que llegia d’adolescent, plenes de nobles cavallers que eren capaços de perdre la integritat per tal de no faltar a l’honor. La fascinació per la posada en escena l’acompanya des de sempre. “A la meva ciutat natal hi havia dos cinemes, i en el meu temps els nens no pagaven, així que no me’n perdia ni una –diu–. Això sí, havíem d’anar acompanyats d’un adult, i jo m’agafava dels faldons de qualsevol”. També explica que quan es va fer gran va inventar un sistema per falsificar les entrades i introduir-se a la sala de franc.

Hou Hsiao Hsien és un dels alfils de la nova onada taiwanesa, i fa temps que el seu nom es posa com a exemple de la importància del cinema oriental de les últimes dècades. “Fins que vam arribar nosaltres, a Taiwan només s’hi rodaven històries romàntiques i films d’època que parlaven del paper de la Xina en la Segona Guerra Mundial”, engalta. Fa dos anys va guanyar el premi a la millor direcció a Canes per 'The assassin', una obra mestra, vaporosa i marcial, ambientada en el declivi de la dinastia Tang.

És un cineasta amb les idees clares. “Sempre m’ha interessat parlar de Taiwan, del tipus de vida que he conegut, però també m’apassiona Europa i el seu cine”, diu. Una de les seves pel·lícules més delicades, 'El viatge del globus vermell', la va rodar a França, convidat pel Musée d’Orsay. La protagonista era una Juliette Binoche transformada, tel·lúrica i rossa, en el paper d’una titellaire que posava veus a una col·lecció de putxinel·lis orientals. Quanta bellesa. Quina màgia.

La lírica de Hou Hsiao-Hsien. Filmoteca. Fins al 16 de desembre